dimarts, 30 de març del 2010

Udaipur: buscant a James Bond/ Udaipur: buscando a James Bond

Per fi he arribat a Udaipur. Ni m'he adonat de les 13 hores en tren ja que he estat dormint tota l'estona. Ja sóc un expert en els trens Indis. He aconseguit arribar a la perfecció i adoptar la posició ideal per passar una nit en l'estret llit del tren, jo i les meves dues motxilles.
Com sempre, quan arribo a una ciutat nova, els conductors dels Rickshaws van a l'atac. T'envolten i et convencen per que agafis el seu Rickshaw. També t'intenten portar a un dels hostels que els hi donen comissió. Com no, ja soc un expert en tractar-los. S'ha de regatejar fort, dir on vas i deixar clar que vols anar aquí i punto. (quin tiu més dur, no?)
Que puc dir d'Udaipur? Diuen que es la capital romàntica de l'Índia. Està al Rajasthan, fa molta calor també i si mireu la pel.licula Octopussy de James Bond sabreu com és ja que part de la pel.licula es va filmar aquí (sinó, mireu les fotos, jeje). Ja vaig estar al Rajasthan però he tornat aquí per que aquesta ciutat la vam passar de llarg i creia que valia la pena veure-la i si que ho val. Com a símbol de la ciutat, hi ha un llac i al mig un palau (ara un hotel "piju"). Molt maco. Carrers estrets, el "City Palace", moltes tendes (he de confessar que he fet algunes compres), restaurants i bona gent, es nota que estem al Rajasthan. I per suposat, la posta de sol.
Estem fora de temporada ja que fa molta calor i el llac s'està assecant esperant les pluges del monsó. Dos o tres dies aquí i cap a Agra a veure el Taj Mahal. Per cert, no sé com s'ho fan però els venedors reconeixen d'on sóc i la frase típica per fer-se els simpàtics és: hola Cocacola!! jeje

Por fin he llegado a Udaipur. Ni me he dado cuenta de las 13 horas en tren ya que he estado durmiendo todo el rato. Ya soy un experto en los trenes Indios. He conseguido llegar a la perfección y adoptar la posición ideal para pasar una noche en la estrecha cama del tren, yo y mis dos mochilas.
Como siempre, cuando llego a una ciudad nueva, los conductores de los Rickshaws van al ataque. Te rodean y te convencen para que cojas su Rickshaw. También te intentan llevar a uno de los hostels donde les dan comisión. Como no, ya soy un experto en tratarlos. Se tiene que regatear fuerte, decir dónde vas y dejar claro que quieres ir aquí y punto. (qué tio más duro, no?)
Que puedo decir de Udaipur? Dicen que es la capital romántica de la India. Está en el Rajasthan, también hace mucho calor y si miráis la película Octopussy de James Bond sabréis como es ya que parte de la película se filmó aquí (sino, miráis las fotos, jeje). Ya estuve al Rajasthan pero he vuelto aquí por que esta ciudad la pasamos de largo y creía que valía la pena verla y si que lo vale. Como símbolo de la ciudad, hay un lago y en medio un palacio (ahora un hotel "pijo"). Muy bonito. Calles estrechas, el "City Palace", muchas tiendas (tengo que confesar que he hecho algunas compras), restaurantes y buena gente, se nota que estamos en el Rajasthan. Y por supuesto, la puesta de sol.
Estamos fuera de temporada ya que hace mucho calor y el lago se está secando esperando las lluvias del monzón. Dos o tres días aquí y hacia Agra a ver el Taj Mahal. Por cierto, no sé como se lo montan pero los vendedores reconocen de dónde soy y la frase típica para hacerse los simpáticos es: hola Cocacola!! jeje

Miki Mahal

dilluns, 29 de març del 2010

Parada tècnica a Delhi/ Parada técnica en Delhi

Vuit dies de relax, aire pur i muntanyes a Manali. Ha estat molt bé i ja us he dit que no podem anar més al nord per carretera, així que me'n vaig cap al sud per que el viatge ha de continuar. He volgut viatjar com els locals i per estalviar-me 4 euros m'he passat 14 hores en un bus destartalat, ple de gent, poc espai per les meves cames, carretera en mal estat i corbes, moltes corbes. Ha estat una nit molt llarga però ja estic altre vegada a Delhi a les 7 del matí. No és la meva destinació final però he d'esperar unes quantes hores, concretament fins dels 7 de la tarda, per agafar el meu tren cap a Udaipur. I després, 12 hores més en tren. Qui diu que la vida del "motxilero" és fàcil?
A Delhi ja fa calor, uns 40 graus. Aixo li has de sumar brutícia, soroll, molta gent, son, 12 hores d'espera....i també que vaig amb les meves motxilles. He donat 50 rupies (quasi un euro) al vigilant d'un hostel per que em vigili la motxilla gran mentre dono una volta per Delhi. A veure que passa...
Ara ja viatjo sol. El meu amic Francès Matt, el qual porta dos anys viatjant, s'ha quedat a Manali uns quants dies més. Ens tornarem a veure al Nepal si tot va bé. Viatjar amb algú està molt bé, però viatjar tot sol també. Es la llibertat total i un "solo ante el peligro" que la veritat, m'agrada.
Per cert, tenia que passar. Caminant per Delhi, m'han robat. No m'he donat ni compte. Sort que sóc un tiu previngut i sempre porto un moneder petit amb poca quantitat de diner i la resta, junt amb les targetes, ben guardat i enganxat al cos. Doncs bé, m'han robat el moneder amb 500 rupies (uns 8 euros). No és res però dóna ràbia per que sempre penso que ho tinc tot controlat. Bé, a partir d'ara encara més alerta!!! Per cert, he recollit la motxilla gran amb perfectes condicions.

Ocho días de relax, aire puro y montañas en Manali. Ha estado muy bien y ya os he dicho que no podemos ir más al norte por carretera, así que me voy hacia el sur por que el viaje tiene que continuar. He querido viajar como los locales y por ahorrarme 4 euros me he pasado 14 horas en un bus destartalado, lleno de gente, con poco espacio para mis piernas, carretera en mal estado y curvas, muchas curvas. Ha sido una noche muy larga pero ya estoy otra vez en Delhi a las 7 de la mañana. No es mi destino final pero tengo que esperar unas cuántas horas, concretamente hasta las 7 de la tarde, para coger mi tren hacia Udaipur. Y después, 12 horas más en tren. Quien dice que la vida del "motxilero" es fácil?
En Delhi ya hace calor, unos 40 grados. A esto le tienes que sumar suciedad, ruido, mucha gente, sueño, 12 horas de espera....y también que voy con mis mochilas. He dado 50 rupias (casi un euro) al vigilante de un hostel para que me vigile la mochila grande mientras doy una vuelta por Delhi. A ver que pasa...
Ahora ya viajo solo. Mi amigo Francés Matt, el cual lleva dos años viajando, se ha quedado a Manali unos cuántos días más. Nos volveremos a ver en Nepal si todo va bien. Viajar con alguien está muy bien, pero viajar solo también. Es la libertad total y un "solo ante el peligro" que la verdad, me gusta.
Por cierto, tenía que pasar. Andando por Delhi, me han robado. No me he dado ni cuenta. Suerte que soy un tio precavido y siempre llevo un monedero pequeño con poca cantidad de dinero y el resto, junto con las tarjetas, bien guardado y enganchado al cuerpo. Pues bien, me han robado el monedero con 500 rupias (unos 8 euros). No es nada pero da rabia por que siempre pienso que lo tengo todo controlado. Bien, a partir de ahora todavía más alerta!!! Por cierto, he recogido la mochila grande en perfectas condiciones.

Miki Mahal

diumenge, 21 de març del 2010

L'Himalaya Indi: Manali/ El Himalaya Indio: Manali

Més hores en bus, concretament 8. Venint cap a Manali, a les 3 del matí, un control policial. On anem, d'on som, ens registren les bosses i podem continuar.
A les 5 del matí arribem a la ciutat i com sempre, a buscar un hostel per que no tenim res reservat. Estem fora de temporada a Manali però aconseguim trobar el millor hostel que podem imaginar. Habitació neta, tranquil·litat, bona gent i a la muntanya. La vista des de la nostra habitació dona a les muntanyes nevades. Espectacular!!
Manali, a l'Himalaya, a uns 2200 metres d'alçada, és la capital dels esports d'aventura de la Índia. Treking, parapent, rafting, muntar a cavall, zorbing (baixar una pendent dins una pilota plena d'aire), esqui,...de tot. Hi ha moltes cases fetes sol de fusta i la gent aquí vesteix diferent, amb el vestit tradicional de la zona.
Que hem fet per aquí? Trekings pels boscos i muntanyes, visitar els diferents pobles dels voltants i descansar ja que el clima t'ho permet (fa fresquet per la nit). Hem vist monos (com no), saltant d'un arbre a l'altre i els entranyables Yaks. Hem llogat unes motos i hem arribat al punt límit on es pot arribar ja que la neu t'impedeix arribar més lluny.
Volíem continuar més al nord, a Kashmir, però per carretera tot està tallat a causa de la neu, ja que hem de travessar les altes muntanyes de l'Himalaya. No volem agafar cap avió per anar més al nord (apart, no volem passar fred), així que hem decidit quedar-nos aquí uns quants dies i baixar altre vegada cap el sud.

Más horas en bus, concretamente 8. Viniendo hacia Manali, a las 3 de la mañana, un control policial. Dónde vamos, de dónde somos, nos registran las bolsas y podemos continuar.
A las 5 de la mañana llegamos a la ciudad y como siempre, a buscar un hostel por que no tenemos nada reservado. Estamos fuera de temporada en Manali pero conseguimos encontrar el mejor hostel que podemos imaginar. Habitación limpia, tranquilidad, buena gente y en la montaña. La vista desde nuestra habitación da a las montañas nevadas. Espectacular!!
Manali, en el Himalaya, a unos 2200 metros de altura, es la capital de los deportes de aventura de la India. Treking, parapente, rafting, montar a caballo, zorbing (bajar una pendiente dentro una pelota llena de aire), esqui,...de todo. Hay muchas casas hechas solo de madera y la gente aquí viste diferente, con el vestido tradicional de la zona.
Que hemos hecho por aquí? Trekings por los bosques y montañas, visitar los diferentes pueblos de los alrededores y descansar ya que el clima te lo permite (hace fresquito por la noche). Hemos visto monos (como no), saltando de un árbol al otro y los entrañables Yaks. Hemos alquilado unas motos y hemos llegado al punto límite dónde se puede llegar ya que la nieve te impide llegar más lejos.
Queríamos continuar más al norte, a Kashmir, pero por carretera todo está cortado debido a la nieve, ya que tenemos que atravesar las altas montañas del Himalaya. No queremos coger ningún avión para ir más al norte (aparte, no queremos pasar frío), así hemos decidido quedarnos aquí unos cuántos días y bajar otra vez hacia el sur.


Miki Mahal

dijous, 18 de març del 2010

McLeod Ganj, Dalai Lama i mini Tibet/ McLeod Ganj, Dalai Lama y mini Tibet

Aquest cop hem agafat un bus que ens ha portat a McLeod Ganj en 7 hores. Viatjar per carretera a l’Índia es tota una aventura. Els autobusos normalment estan bastant “destartalats” i ple de gent, fins i tot drets al passadís. No s’ha de saber conduir sinó tocar la bocina per avisar al que adelantes o el que ve de front per si de cas no t’ha vist. I es que la gent adelanta sense saber el que hi ha davant o sense veure el que ve per l’altre sentit, simplement algú dels dos redueix la velocitat o se’n va per la vorera. Fins i tot, s’adelanta al vehicle que ja està adelantant. El que us dic, tota una aventura a la qual ja m’he acostumat.
Bueno, McLeod Ganj (Dharamsala) és un lloc bastant conegut pels “motxileros” per dos motius. Primer, per que està a les muntanyes i és un bon lloc per fer esports d’aventura i trekking. Segon i més important, per que és on es troba el govern a l’exili del Tibet i, atenció, on té la seva residencia el Dalai Lama. Desafortunadament, ell no estava quan nosaltres érem aquí. Hagués estat genial poder-lo veure.
Aquest petit poble de muntanya està ple de monjos tibetans i refugiats del Tibet que van tenir que marxar durant la invasió del seu país per la Xina. Es pot dir que és com un mini Tibet. I encara que sembli mentida, els carrers i els hostels estan més nets que a la resta de la India a causa de la majoria de població Tibetana. El que són les coses....

Esta vez hemos cogido un bus que nos ha llevado a McLeod Ganj en 7 horas. Viajar por carretera en la India es toda una aventura. Los autobuses normalmente están bastante “destartalados” y llenos de gente, incluso de pies en pasillo. No es necesario saber conducir sino tocar la bocina para avisar al que adelantas o al que viene de frente por si las moscas no te ha visto. Y es que la gente adelanta sin saber lo que hay delante o sin ver el que viene por el otro sentido, simplemente alguien de los dos reduce la velocidad o se va por el arcen. Incluso, se adelanta al vehículo que ya está adelantando. Lo que os digo, toda una aventura a la cual ya me he acostumbrado.
Bueno, McLeod Ganj (Dharamsala) es un lugar bastante conocido para los “mochileros” por dos motivos. Primero, por que está en las montañas y es un buen lugar por hacer deportes de aventura y trekking. Segundo y más importante, por que es dónde se encuentra el gobierno en el exilio del Tibet y, atención, dónde tiene su residencia el Dalai Lama. Desafortunadamente, él no estaba cuando nosotros llegamos aquí. Hubiera sido genial poderlo ver.
Este pequeño pueblo de montaña está lleno de monjes tibetanos y refugiados del Tibet que se tuvieron que marchar durante la invasión de su país por la China. Se puede decir que es como un mini Tibet. Y aunque parezca mentira, las calles y los hostels están más limpios que en el resto de la India debido a la mayoría de población Tibetana. Lo que son las cosas....

Miki Mahal

dimecres, 17 de març del 2010

Amritsar i el Temple Daurat/ Amritsar i el Templo Dorado

Després del bany de masses a Haridwar, ens dirigim encara més al nord. Tots el trens des de Haridwar estan plens però hem pogut trobar bitllets sortint d’un poble perdut a uns kilòmetres de Haridwar. Hem acordat un preu amb el conductor del bus per que ens porti a l’estació de tren d’aquest poble però el tiu es para en el mig de no sé on, per la nit, i ens demana més diners per arribar a l’estació. No ens queda altre opció que pagar.
Després de l’anècdota i de passar unes quantes hores més en tren, arribem a Amritsar. La principal atracció és el Temple Daurat. Es el lloc més sagrat pels Sikhs, els indis amb el típic turbant que més coneixem. Per entrar, cal descalçar-se, netejar-se el peus i cobrir-se el cap. A l’interior, un temple cobert d’or al mig d’un llac artificial, gent resant i cants religiosos que et transmeten tranquil•litat al mig del caos de la ciutat.
Este molt a prop de Pakistan i per la tarda, vaig cap a la frontera India-Pakistan a veure el tancament de portes que fan cada dia. Es com anar a veure un partit de futbol. Uns dos mil indis i uns 500 Pakistanesos, cadascú des de la seva part, cridant i cantant, animant als soldats dels seus respectius paisos, fins que baixen la bandera. Aquests Indis estan bojos.

Tras el baño de masas a Haridwar, nos dirigimos todavía más al norte. Todos los trenes desde Haridwar están llenos pero hemos podido encontrar billetes saliendo de un pueblo perdido a unos kilòmetres de Haridwar. Hemos acordado un precio con el conductor del bus para que nos lleve a la estación de tren de este pueblo pero el tio se para en el medio de no sé dónde, por la noche, y nos pide más dinero para llegar a la estación. No nos queda otra opción que pagar.
Tras la anécdota y de pasar unas cuántas horas más en tren, llegamos a Amritsar. La principal atracción es el Templo Dorado. Es el lugar más sagrado para los Sikhs, los indios con el típico turbante que más conocemos. Para entrar, hace falta descalzarse, limpiarse los pies y cubrirse la cabeza. En el interior, un templo cubierto de oro en medio de un lago artificial, gente rezando y cantos religiosos que te transmiten tranquilidad en medio del caos de la ciudad.
Estamos muy cerca de Pakistán y por la tarde, voy hacia la frontera India-Pakistán a ver el cierre de puertas que hacen cada día. Es como ir a ver un partido de fútbol. Unos dos mil indios y unos 500 Pakistaníes, cada cual desde su parte, gritando y cantando, animando a los soldados de sus respectivos paisos, hasta que bajan la bandera. Estos Indios están locos.

Miki Mahal

dilluns, 15 de març del 2010

Kumbh Mela

Aquest any és un any especial ja que es celebra el Kumbh Mela a Haridwar. I per què és tan especial? Us explico la historia....Resulta que els deus del bé i del mal estaven lluitant per l'elixir de la inmortabilitat. Finalment, va ser el deu Vishnu (no sé si es dels bons o dels dolents) qui es va endur l'elixir però en la seva fugida, 12 gotes li van caure, i 4 d'elles en la terra, concretament a Nasik, Allahabad, Ujjan i Haridwar. Cada 12 anys, es celebra en un d'aquests llocs. O sigui que a Haridwar es tornarà a celebrar en 48 anys, uuuaaauuu, soc un afortunat!!!
Molts Babas (mestres espirituals) i gurus, milers i milers de pelegrins, i milions d'hindús venen a Haridwar per banyar-se al Ganges y poder agafar aquesta gota d'inmortabilitat. Per cert, el Ganges en aquesta part encara es pot considerar net. Fins i tot jo em vaig banyar.
Es la congregació religiosa més gran del món (10 milions de persones). Us ho podeu imaginar? La ciutat està envoltada per campaments amb milers de tendes. Venen hindús de totes les parts i de totes les diferents formes de l'Hinduisme. Fins i tot, els Naga Sadhus, homes que han renunciat a tota possessió material per conseguir la espiritualitat a través de la meditació i van totalment despullats. No us perdeu les fotos!!!

Este año es un año especial ya que se celebra el Kumbh Mela en Haridwar. Y por qué es tan especial? Os explico la historia....Resulta que los dioses del bien y del mal estaban luchando por el elixir de la inmortabilidad. Finalmente, fue el dios Vishnu (no sé si es de los buenos o de los malos) quien se llevó el elixir pero en su huida, 12 gotas le cayeron, y 4 de ellas en la tierra, concretamente en Nasik, Allahabad, Ujjan y Haridwar. Cada 12 años, se celebra en uno de estos lugares. O sea que en Haridwar se volverá a celebrar en 48 años, uuuaaauuu, soy un afortunado!!
Muchos Babas (maestros espirituales) y gurus, miles y miles de peregrinos, y millones de hindúes viene a Haridwar para bañarse en el Ganges y poder coger esta gota de inmortabilitat. Por cierto, el Ganges en esta parte todavía se puede considerar limpio. Incluso yo me bañé.
Es la congregación religiosa más grande del mundo (10 millones de personas). Os lo podéis imaginar? La ciudad está rodeada por campamentos con miles de tiendas. Vienen hindúes de todas las partes y de todas las diferentes formas del Hinduismo. Incluso, los Naga Sadhus, hombres que han renunciado a toda posesión material para conseguir la espiritualidad a través de la meditación y van totalmente desnudos. No os perdais las fotos!!!

Miki Mahal

diumenge, 7 de març del 2010

Rishikesh, capital mundial del Ioga/ Rishikesh, capital mundial del Yoga

Anem més al nord, concretament a Rishikesh, i encara que durant el dia fa molta calor, per la nit ja es fa sentir la fresca. Aquesta ciutat és anomenada capital mundial de ioga i és que està ple de llocs per fer classes i cursos de Ioga, meditació, reiki (algo per l'estil), massatges...També està ple d'Ashrams, llocs on la gent va a meditar, viure i resar. I també està ple d'occidentals buscant la pau interior (que bé m'ha quedat).
Rishikesh es troba envoltada de muntanyes i el riu Ganges (encara amb aigua neta) que travessa la ciutat. Es un bon lloc per fer esports d'aventura, i com a bon aventurer no vaig poder vèncer la temptació de passar un dia fent ràfting en el riu sagrat. També lloc perfecte per fer trekking. Passejant per les afores de la ciutat (també a dins) els monos van saltant d'un arbre a l'altre o van creuant la carretera. Has de vigilar, per que en un moment et poden robar el menjar.
Es una ciutat sagrada i ve molta gent a resar i no es pot trobar alcohol enlloc. Tot i així, ens hem plantejat passar 10 dies aquí relaxant-nos ja que hem d'esperar fins el 15 de març per assistir al multitudinari Kumbh Mela. (en el pròxim capítol)

Vamos más al norte, concretamente a Rishikesh, y aunque durante el día hace mucha calor, por la noche ya se siente el frescquito. Esta ciudad se dice que es la capital mundial de yoga y es que está lleno de lugares para hacer clases y cursos de Yoga, meditación, reiki (algo por el estilo), masajes…También está lleno de Ashrams, lugares donde la gente va a meditar, vivir y rezar. Y también está lleno de occidentales buscando la paz interior (que bien me ha quedado).
Rishikesh se encuentra rodeada de montañas y el río Ganges (todavía con agua limpia) que atraviesa la ciudad. Es un buen lugar para hacer deportes de aventura, y como buen aventurero no he podido vencer la tentación de pasar un día haciendo rafting en el río sagrado. También es un lugar perfecto para hacer trekking. Paseando por las afueras de la ciudad (también dentro) los monos van saltando de un árbol a otro o van cruzando la carretera. Tienes que vigilar, ya que en un momento te pueden robar la comida.
Es una ciudad sagrada y viene mucha gente a rezar, y no se puede encontrar alcohol en ninguna parte. Aún así, nos hemos planteado pasar 10 días aquí relajándonos ya que tenemos que esperar hasta el 15 de marzo para asistir al multitudinario Kumbh Mela. (en el próximo capítulo)

Miki Mahal

dijous, 4 de març del 2010

Delhi, estressadament estressant/ Delhi, estresadamente estresante

Ja som aquí, ja hem arribat a Delhi, la capital de la India. El viatge en tren no ha estat gaire llarg, sol unes 6 hores. A més, hem viatjat amb algun que altre ratolí que corria pel vagó. Sort que sempre agafem la llitera de dalt.
Uns 15 milions de persones viuen aquí i aquesta ciutat si que es pot dir que és un veritable caos. Tràfic, gent, vaques, brutícia, rickshaws (en aquesta ciutat molts d'ells a pedals), tendes, pobresa, basars, més gent, gossos, molta calor…la veritat és que psicològicament cansa molt. Hem aconseguit una habitació per 3 euros per persona amb escarabats inclosos, (vamos, un “chollo”). Però s’han portat bé i durant la nit no ens han molestat, jeje.
Hem fet una mica de “turisqueo” però més que res hem parat aquí perquè és una parada obligada en la nostra ruta cap el nord. També m’ha servit per arreglar la lent de la meva càmera ja que estava rallada. M’han canviat la lent, no em pregunteu com i d’on han tret el recanvi, i ha quedat com nova. I per 20 euros….
També he aprofitat per fer algunes compres ja que és inevitable no fer-ho. Roba, teixits, bosses, polseres, anells…tot el que et puguis imaginar ho pots trobar en els nombrosos basars que hi ha a Delhi. Les ”xatis” es tornen boges aquí. , jeje.

Ya estamos aquí, ya hemos llegado a Delhi, la capital de la India. El viaje en tren no ha sido demasiado largo, solo unas 6 horas. Además, hemos viajado con algún que otro ratón que corría por el vagón. Suerte que siempre cogemos la cama de arriba.
Unos 15 millones de personas viven aquí y esta ciudad si que se puede decir que es un verdadero caos. Tráfico, gente, vacas, suciedad, rickshaws (en esta ciudad muchos de ellos a pedales), tiendas, pobreza, bazares, más gente, perros, mucho calor…la verdad es que psicológicamente cansa mucho. Hemos conseguido una habitación por 3 euros por persona con escarabajos incluidos, (vamos, un “chollo”). Pero se han portado bien y durante la noche no nos han molestado, jeje.
Hemos hecho algo de turisqueo pero más que nada hemos parado aquí porque es una parada obligada en nuestra ruta hacia el norte. También me ha servido para arreglar la lente de mi cámara ya que que estaba rallada. Me han cambiado la lente, no me pregunteis como y de dónde han sacado el recambio, y ha quedado como nueva. Y por 20 euros….
También he aprovechado para hacer algunas compras ya que es inevitable no hacerlo. Ropa, tejidos, bolsos, pulseras, anillos…todo lo que te puedas imaginar lo puedes encontrar entre los numerosos bazares que hay en Delhi. Las ”chatis” se vuelven locas aquí, jeje.
Miki Mahal

dilluns, 1 de març del 2010

Happy Holi

En el dia de la lluna plena en el Hindú mes de Phalguna (aquest any ha caigut en 1 de març) es celebra el Holi. Es una festa per donar la benvinguda a la primavera on la gent es llença pols de colors (fetes de flors) barrejats amb aigua. Això significa que la roba que portis l'has de tirar directament després del festival.
I per que aquests colors? Es diu que dos deus (que no me'n recordo el nom) estaven lluitant tots els dies de l'any. Van decidir que lluitarien tots els dies de l'any menys un. I per que no es reconeguessin els uns als altres es van pintar amb diferents colors.
Que millor que celebrar el Holi amb els locals d'aquí i ho hem fet amb la família Índia del nostre hostel, això si, a la terrassa. Ha estat una guerra de dues hores tirant-nos els diferents colors. Un cachondeo, vamos!! Es divertit veure a tothom després pel carrer ple de colors i dient Happy Holi. Tothom esta content. Després de la festa, una dutxa per netejar-nos encara que ens diuen fins després de 4 o 5 dies no quedarem totalment nets.


En el día de la luna llena en el Hindú mes de Phalguna (este año ha caído en 1 de marzo) se celebra el Holi. Es una fiesta para dar la bienvenida a la primavera dónde la gente se tira polvos de colores (hechos de flores) mezclados con agua. Esto significa que la ropa que lleves la tienes que tirar directamente despues del festival.
Y por que estos colores? Se dice que dos dioses (que no me acuerdo del nombre) estaban luchando todos los días del año. Decidieron que lucharían todos los días del año menos uno. Y para que no se reconocieran los unos a los otros se pintaron con diferentes colores.
Que mejor que celebrar el Holi con los locales de aquí y lo hemos hecho con la familia India de nuestro hostel, eso si, en la terraza. Ha sido una guerra de dos horas echándonos los diferentes colores por encima. Un cachondeo, vamos!! Es divertido ver a todo el mundo después por la calle llena de colores y diciendo Happy Holi. Todo el mundo esta contento. Tras la fiesta, una ducha por limpiarnos aunque nos dicen hasta 4 o 5 días despues no quedaremos totalmente limpios.

Miki Mahal