dimecres, 17 de març del 2010

Amritsar i el Temple Daurat/ Amritsar i el Templo Dorado

Després del bany de masses a Haridwar, ens dirigim encara més al nord. Tots el trens des de Haridwar estan plens però hem pogut trobar bitllets sortint d’un poble perdut a uns kilòmetres de Haridwar. Hem acordat un preu amb el conductor del bus per que ens porti a l’estació de tren d’aquest poble però el tiu es para en el mig de no sé on, per la nit, i ens demana més diners per arribar a l’estació. No ens queda altre opció que pagar.
Després de l’anècdota i de passar unes quantes hores més en tren, arribem a Amritsar. La principal atracció és el Temple Daurat. Es el lloc més sagrat pels Sikhs, els indis amb el típic turbant que més coneixem. Per entrar, cal descalçar-se, netejar-se el peus i cobrir-se el cap. A l’interior, un temple cobert d’or al mig d’un llac artificial, gent resant i cants religiosos que et transmeten tranquil•litat al mig del caos de la ciutat.
Este molt a prop de Pakistan i per la tarda, vaig cap a la frontera India-Pakistan a veure el tancament de portes que fan cada dia. Es com anar a veure un partit de futbol. Uns dos mil indis i uns 500 Pakistanesos, cadascú des de la seva part, cridant i cantant, animant als soldats dels seus respectius paisos, fins que baixen la bandera. Aquests Indis estan bojos.

Tras el baño de masas a Haridwar, nos dirigimos todavía más al norte. Todos los trenes desde Haridwar están llenos pero hemos podido encontrar billetes saliendo de un pueblo perdido a unos kilòmetres de Haridwar. Hemos acordado un precio con el conductor del bus para que nos lleve a la estación de tren de este pueblo pero el tio se para en el medio de no sé dónde, por la noche, y nos pide más dinero para llegar a la estación. No nos queda otra opción que pagar.
Tras la anécdota y de pasar unas cuántas horas más en tren, llegamos a Amritsar. La principal atracción es el Templo Dorado. Es el lugar más sagrado para los Sikhs, los indios con el típico turbante que más conocemos. Para entrar, hace falta descalzarse, limpiarse los pies y cubrirse la cabeza. En el interior, un templo cubierto de oro en medio de un lago artificial, gente rezando y cantos religiosos que te transmiten tranquilidad en medio del caos de la ciudad.
Estamos muy cerca de Pakistán y por la tarde, voy hacia la frontera India-Pakistán a ver el cierre de puertas que hacen cada día. Es como ir a ver un partido de fútbol. Unos dos mil indios y unos 500 Pakistaníes, cada cual desde su parte, gritando y cantando, animando a los soldados de sus respectivos paisos, hasta que bajan la bandera. Estos Indios están locos.

Miki Mahal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada