diumenge, 28 de febrer del 2010

Jaipur, capital del Rajasthan

Hem arribat amb tren a les 5h del matí a Jaipur, capital de Rajasthan. Aquesta ciutat s'anomena la ciutat rosa pel color de les seves cases del barri antic, encara que jo diria que és un rosa ataronjat. Es una gran ciutat d'uns 3 milions d'habitants , ple de basars i tot tipus de coses per comprar: anells, cadenes, teixits, bolsos, sabates...amb els característics colors indis.
La ciutat està rodejada de fortaleses però sens dubte la més espectacular és la de Amber. A dins de la ciutat molta gent i rickshaws com a qualsevol ciutat Índia. També les tradicionals vaques, gossos i cabres passejant tranquil·lament pels carrers i fins i tot, algun que altre elefant i camell. Parlant d'elefants, casualment feien el festival d'elefants de Jaipur. Uns 100 elefants vestits amb les seves millor gales i al final, alguns han fet un partidillo de futbol entre ells, jeje. També hem vist una pel.licula de bollywood en el cine més gran de la Índia.
Hem tingut sort. Ens hem allotjat amb una família Índia que ens tracta de meravella. Priti, el seu pare, la seva mare i els germans han fet que ens sentíssim com a casa nostra. Es pot dir que ens immers al 100% en la cultura Índia. Hem menjat tot tipus de menjar indi, hem aprés sobre els deus indis (existeixen mils i mils) i hem celebrat el Holi amb ells. Vaja, millor impossible. Es una pena deixar-los però el viatge ha de continuar.

Hemos llegado en tren a las 5h de la mañana a Jaipur, capital de Rajasthan. Esta ciudad se denomina la ciudad rosa por el color de sus casas del barrio antiguo, aunque yo diría que es un rosa anaranjado. Es una gran ciudad, de unos 3 millones de habitantes , lleno de bazares y todo tipo de cosas ara comprar: anillos, cadenas, tejidos, bolsos, zapatos...con los característicos colores indios.
La ciudad está rodejada de fortalezas pero sin duda la más espectacular es la de Amber. Dentro de la ciudad mucha gente y rickshaws como en cualquier otra ciudad India. También las tradicionales vacas, perros y cabras paseando tranquilamente por las calles e incluso, algún que otro elefante y camello. Hablando de elefantes, casualmente hacían el festival de elefantes de Jaipur. Unos 100 elefantes vestidos con sus mejor galas y al final, algunos han hecho un partidillo de fútbol entre ellos, jeje. También hemos visto una pelicula de bollywood en el cine más grande de la India.
Hemos tenido suerte. Nos hemos alojado con una familia India que nos trata de fábula. Priti, su padre, su madre y los hermanos han hecho que nos sintiéramos como en nuestra casa. Se puede decir que nos hemos submergido al 100% en la cultura India. Hemos comido todo tipo de comida india, hemos aprendido sobre los dioses indios (existen miles y miles) y hemos celebrado el Holi con ellos. Vaya, mejor imposible. Es una pena dejarlos pero el viaje tiene que continuar.

Miki Mahal


dimecres, 24 de febrer del 2010

"Camelleant" el desert indi/ "Camelleando" el desierto indio

Hem arribat a Jaisalmer després de 6 hores en bus. Estem a uns 40 kilòmetres de Pakistan i pràcticament al mig del desert. Qui imaginava que hi havia desert a la Índia, no? Encara que hi ha dunes, no és un desert com el del Sàhara. Molt poca vegetació i la temperatura ja puja a uns 40 graus o més durant el dia.
Hi ha dues coses a fer a Jaisalmer. La primera és veure la fortalesa que domina la ciutat i que està feta de pedra arenosa. Diuen que poc a poc s'està enfonsant per la densitat de població a dins de la ciutat i pel tipus de terra i la seva porositat.
La segona cosa a fer és un safari en camell, com no, pel desert. Hem decidit fer dos dies. Els nostres guies són d'algun poble de dins del desert. En total recorrem uns 20 kilòmetres a camell i les nostres cames i cul ho pateixen. Mengem menjar (amb les mans, per suposat) fet "in situ" pels nostres guies, dormim a l'aire lliure passant una mica de fred, creuem pobles a camell sota el sol , pugem i baixem dunes, compartim histories i anècdotes amb els guies. La gent d'aquí és molt pobre. Ens nostres guies cobren 2000 rupies al mes (uns 33 euros). Quina vida, no?
En total passem 4 dies a Jaisalmer. Ja aconseguim dormir per 2,5 euros la nit amb lo qual m'ajuda a complir el pressupost diari que m'havia marcat de 10 euros al dia. Sempre poden sortir imprevistos així que si aconseguim gastar menys, encara millor.
Hemos llegado a Jaisalmer despues de 6 horas en bus. Estamos a unos 40 kilometros de Pakistán y prácticamente en medio del desierto. Quien imaginaba que había desierto enla India, no? Aunque hay dunas, no es un desierto como el del Sáhara. Muy poca vegetación y la temperatura ya sube a unos 40 grados o más durante el día.
Hay dos cosas a hacer a Jaisalmer. La primera es ver la fortaleza que domina la ciudad y que está hecha de piedra arenosa. Dicen que poco a poco se está hundiendo por la densidad de población dentro de la ciudad y por el tipo de tierra y su porosidad.
La segunda cosa a hacer es un safari en camello, como no, por el desierto. Hemos decidido hacer dos días. Nuestros guías son de algún pueblo de dentro del desierto. En total recorremos unos 20 kilòmetres a camello y nuestras piernas y culo lo sufren. Comemos comida (con las manos, por supuesto) hecha "in situ" por nuestros guías, dormimos al aire libre pasando algo de frío, cruzamos pueblos a camello bajo el sol , subimos y bajamos dunas, compartimos historias y anécdotas con los guías. La gente de aquí es muy pobre. Nuestros guías cobran 2000 rupias al mes (unos 33 euros). Qué vida, no?
En total pasamos 4 días en Jaisalmer. Ya conseguimos dormir por 2,5 euros la noche con lo que me ayuda a cumplir el presupuesto diario que me había marcado de 10 euros al día. Siempre pueden salir imprevistos asi que si conseguimos gastar menos, aun mejor.
Miki Mahal

dilluns, 22 de febrer del 2010

Jodhpur, la ciutat blava/ Jodhpur, la ciudad azul

Ja estem a Rajasthan. Concretament a Jodhpur, la ciutat blava. I és que literalment la ciutat és blava. No totes les cases, sinó les que pertanyen als Brahmins. La ciutat antiga està plena de carrers estrets i que formen un laberint ple de tendes, gent i vaques. Si fins aleshores no havia vist vaques, aquí hi ha per tot arreu (amb la conseqüent "caca de vaca").
Vigilant la ciutat des d'una gran roca, la increïble fortalesa de Mehrangarh de la que diuen que mai ha estat conquerida. En una altre part de la ciutat un palau on diuen que habita l'últim dels Maharajà. Deu ser com l'últim Mohicano però en indi, jeje.
Ja fa calor, uns 35 graus durant el dia. Des de la fortalesa es veu tota la ciutat, concretament totes les terrasses, a tocar una de l'altre. Es podria anar d'un costat a l'altre de la ciutat saltant de terrassa en terrassa. Per la nit, les bocines dels Rickshaw ja no sonen i sol s'escolten música de la gent que es prepara pel Holi. Ja us explicaré que és. Ara, vaig a veure si trobo al Maharajá aquest!!!

Ya estamos en Rajasthan. Concretamente en Jodhpur, la ciudad azul. Y es que literalmente la ciudad es azul. No todas las casas, sino las que pertenecen a los Brahmins. La ciudad antigua está llena de calles estrechas y que forman un laberinto lleno de tiendas, gente y vacas. Si hasta ahora no había visto vacas, aquí hay por todas partes (con la consecuente "caca de vaca").
Vigilando la ciudad desde una gran roca, la increíble fortaleza de Mehrangarh de la que dicen que nunca ha sido conquistada. En la otra parte de la ciudad un palacio dónde dicen que habita el último de los Maharajà. Debe de ser como el último Mohicano pero en indio, jeje.
Ya hace calor, unos 35 grados durante el día. Desde la fortaleza se ve toda la ciudad, concretamente todas las terrazas que se tocan una con la otra. Se podría ir de un lado al otro de la ciudad saltando de terraza en terraza. Por la noche, las bocinas de los Rickshaw ya no suenan y solo se escucha música de la gente que se prepara para el Holi. Ya os explicaré que es. Ahora, voy a ver si encuentro al Maharajá este!!!

Miki Mahal

diumenge, 21 de febrer del 2010

Cap al nord amb tren/ Hacia el norte en tren

No ha anat malament el llarg viatge de tren. Crec que erem els únics occidentals del tren i la gent ens saludaba i venia a parlar amb nosaltres. Hem intercanviat informació dels nostres respectius països. Els trens indis estan bastant atrotinats i bastant bruts per dins. Ventiladors al sostre, tot el dia i nit encesos. Sense comentaris el lavabo del tren a l'estil indi: aixó vol dir un forat al vagó que va directament a la via.
Durant el viatge molts venedors de tot del que et poguis imaginar i no . Per exemple, de cremalleres, de plantilles de sabates, de begudes, de menjar de tot tipus. Em sentia com en un vol de Ryanair, jeje. També venedors a través de la finestra a cada estació. Algun que altre cantant a canvi de diners. També, nens i dones que passaven pel tren demanant alguna cosa per menjar. Ha estat dur, bastant dur ja que aqui la pobresa de la gent s'ha fet més palesa.
Ens dirigim bastant al nord i el paissatge va canviant poc a poc cap a una terra més arida. El que no canvia és la bruticia a banda i banda del tren ja que no exsiteien papereres al tren i els indis no són molt nets que diguessim.
I per fi, per fi, veig una vaca, aquesta passejant tranquilament pel mig de les vies.


No ha ido mal el largo viaje de tren. Creo que eramos los únicos occidentales en el tren y la gente nos saludaba y venía a hablar con nosotros. Hemos intercambiado información de nuestros respectivos países.
Los trenes indios están bastante atrotinados y sucios por dentro. Ventiladores en el techo, todo el día y noche encendidos. Sin comentarios el lavabo del tren al estilo indio: esto quiere decir un agujero en el vagón que va directamente a la vía. Durante el viaje muchos vendedores de todo lo que os podais imaginar y no . Por ejemplo, de cremalleras, de plantillas de zapatos, de bebidas, de comida de todo tipo. Me sentía como en un vuelo de Ryanair, jeje. También vendedores a través de la ventana en cada estación. Algún que otro cantante a cambio de dinero. También, niños y mujeres que pasaban por el tren pidiendo algo de comida. Ha sido duro, bastante duro ya que aqui la pobreza de la gente se ha hecho más patente.
Nos dirigimos bastante al norte y el paisaje va cambiando poco a poco hacia una tierra más arida. Lo que no cambia es la suciedad a ambos lados del tren ya que no exsiteien papeleras en el tren y los indios no son muy limpios que digamos. Y`por fin, por fin veo una vaca, esta paseando tranquilament de por el medio de las vías.


Miki Mahal

Casament Hindú/ Boda Hindú

A Mumbai no hi gaire coses per veure encara que cada dia alguna cosa et sorpren. He tingut la sort que un amic meu està aqui per assistir al casament del seu amic hindú i m'ha convidat a mi també. Així que no ho he dubtat, aquesta oportunitat sol passa un cop a la vida. Com que no porto res elegant a la motxila, m'he posat els texans i l'amo indi del hostel m'ha deixat una camisa estil indi, jeje.
Ha estat una cerimonia per algun dels molts diferents rituals hindús i ple de simbolismes. Per exemple, el pare de la nuvia tiraba aigua a les mans del nuvi i que al mateix temps pasaba a les mans de la nuvia. Aixó significaba el traspas de la núvia per part de pare al seu nou marit. Dones i homes vestits amb robes tradicionals hindús, música, mans pintades a les dones i menjar estil indi. Mireu les fotos.
Després del casament i sense perdre temps, hem agafat el tren ja que ens dirigim al nord, concretament al Rajasthan. Es la terra de reis i de Maharajas, de palaus i fortaleses, de deserts i boscos i dels famosos turbants indis. Ens queden 16 hores per davant de viatge en tren de lliteres, ja us explicaré com arribo.

En Mumbai no hay demasiadas cosas para ver aunque cada día algo te sorprende. Tengo la suerte que un amigo mío está aqui para asistir a la boda de su amigo hindú y me ha invitado a mí también. Así que no lo he dudado, esta oportunidad solo pasa una vez en la vida. Como no traigo nada elegante en la motxila, me he puesto los tejanos y el amo indio del hostel me ha dejado una camisa estilo indio, jeje.
Ha sido una ceremonia por alguno de los muchos diferentes rituales hindúes y lleno de simbolismos. Por ejemplo, el padre de la novia tiraba agua en las manos del novio y que al mismo tiempo pasaba a manos de la novia. Esto significaba el traspaso de la novia por parte de padre a su nuevo marido. Mujeres y hombres vestidos con ropas tradicionales hindúes, música, manos pintadas a las mujeres y comida al estilo indio. Mirad las fotos.
Después de la boda y sin perder tiempo, hemos cogido el tren ya que nos dirigimos al norte, concretamente al Rajasthan. Es la tierra de reyes y de Maharajas, de palacios y fortalezas, de desiertos y bosques y de los famosos turbantes indios. Nos quedan 16 horas por delante de viaje en tren en literas, ya os explicaré como llego.

Miki Mahal

divendres, 19 de febrer del 2010

Mumbai, quin caos/ Mumbai, vaya caos

Després de 6 hores d'avió, 4 hores d'escala i 3 hores més d'avió, arribo finalment a Mumbai més conegut per nosaltres com Bombay. Els meus amics no m'han fallat i m'estan esperant a l'aeroport. Mumbai té uns 16 milions d'habitants, és la segona ciutat de l'India i la capital de Bollywood.
Amb un Rickshaw (motocicleta coberta de 3 rodes), molt típiques d'India, arrivem al hostel. Els tràfic és intens i els indis condueixen per on volen, encara pitxor que els xinesos. En definitiva, és un caos on el peató o els que venen per la dreta, no tenen preferencia.
El dia següent toca visitar el centre de Mumbai i per aixó agafem un tren no subterrani que fa la funció de metro. Lo normal seria deixar sortir a la gent abans d'entrar, no? Doncs aquí primer entra el més rapid i surt el que poguí. Afortunadament la nostra parada era la última. M'he sentit com un japonés en el metro de Tokio durant 40 minuts. Sort que les dones si volen poden viatjar en un vagó especialment reservat per a elles.
Pel centre, més caos de tràfic, més gent, edificis colonials anglesos, molta calor (uns 35 graus), bruticia i ja començo a notar la pobresa del país. Ah, i molts gossos per tot arreu i de moment cap vaca pel carrer....vaya decepció, jeje. Us seguiré informant.

Después de 6 horas de avión, 4 horas de escala y 3 horas más de avión, llego finalmente a Mumbai más conocida para nosotros como Bombay. Mis amigos no me han fallado y me están esperando al aeropuerto. Mumbai tiene unos 16 millones de habitantes, es la segunda ciudad de la India y la capital de Bollywood.
Con un Rickshaw (motocicleta cubierta de 3 ruedas), muy típicas de India, llegamos al hostel. El tráfico es intenso y los indios conducen por dónde quieren, todavía peor que los chinos. En definitiva, es un caos dónde el peatón o los que vienen por la derecha no tienen preferencia.
Al día siguiente toca visitar el centro de Mumbai y para eso cogemos un tren no subterráneo que hace la función de metro. Lo normal seria dejar salir a la gente antes de entrar, no? Pues aquí primero entra el más rapido sale el que pude. Afortunadamente nuestra parada era la última. Me he sentido como un japonés en el metro de Tokio durante 40 minutos. Suerte que las mujeres si quieren pueden viajar en un vagón especialmente reservado para ellas.
Por el centro, más caos de tráfico, más gente, edificios coloniales ingleses, mucho calor (unos 35 grados), suciedad y ya empiezo a notar la pobreza del país. Ah, y muchos perros por todas partes y de momento ninguna vaca por la calle....vaya decepción, jeje. Os seguiré informando.

Miki Mahal

dijous, 18 de febrer del 2010

Comença la ruta/ Empieza la ruta

La meva primera parada és Londres, d'on surt el meu avió cap a Mumbai (Bombay). Sempre m'ha agradat Londres i sempre m'agradará. Es una ciutat genial on he viscut 3 anys i ara vinc de tant en tant a visitar amics i més que amics.
Un dia a Londres, plovent com no, i cap a India, via Bahrein. Bahrein és un petit país per allà els Emirats. La gent aquí és una mescla de musulmá, indi, nepali...algo curiós, indefinit.
En el vol cap a Bahrein, el tiu del meu costat comença a resar abans d'enlairar-nos (suposo que recitava el Corà), a sobre, l'avió quan ja ha començat la maniobra d'enlairament frena de cop i torna cap a la base. Pel que es veu tenim problemes dels frens. Després de 30 min parats, el capità ens informa que ha reiniciat l'ordinador i que la senyal d'alarma ha desaparegut...però que porten aquests avions??....el Windows Vista o que???
Després dels 0 graus a Londres arribem a Bahrein amb 30 graus. Canvi radical. 4 hores d'espera i cap a Mumbai. Tinc bones noticies per email, el meu amic Pascal i Matthieu vondran a recollir-me a l'aeroport. A veure si es veritat...

Mi primera parada es Londres, de dónde sale mi avión hacia Mumbai (Bombay). Siempre me ha gustado Londres y siempre me gustará. Es una ciudad genial dónde he vivido 3 años y ahora vengo de vez en cuando a visitar a amigos y a más que amigos.
Un día en Londres, lloviendo como no, y hacia India, vía Bahrain. Bahrain es un pequeño país por allá los Emiratos. La gente aquí es una mezcla de musulmán, indio, nepali...algo curioso, indefinido.
En el vuelo hacia Bahrain, el tio de mi lado empieza a rezar antes de despegar(supongo que recitaba el Corán), encima, el avión cuando ya ha empezado la maniobra de despegue frena de golpe y vuelve hacia la base. Por lo que nos dicen tenemos problemas en los frenos. Tras 30 min parados, el capitán nos informa que ha reiniciado el ordenador y que la señal de alarma ha desaparecido...pero que llevan estos aviones??....el Windows Vista o que???
Tras los 0 grados en Londres llegamos a Bahrain con 30 grados. Cambio radical. 4 horas de espera y hacia Mumbai. Tengo buenas noticías por email, mi amigo Pascal y Matthieu vendrán a recogerme al aeropuerto. A ver si se verdad...

Miki Fog

dimarts, 16 de febrer del 2010

Ja l'he tornat a liar/ Ya la he vuelto a liar

Si, si, ja ho se. Sóc un "pesao" i me les piro altre vegada. Que li farem? Tenia en ment fer un altre viatge quan vaig acabar "Un any sense Hivern" (pels nous veieu: www.unanysensehivern.blogspot.com) i aquí estic, preparant una nova ruta.
La meva idea és anar des d'India fins a Xina per terra. Aixó vol dir que hauré de creuar el Nepal i el Tibet (si les autoritats Xineses m'ho permeten). El camp base de l'Everest, el Tag Mahal o el palau de Potala en el Tibet són alguns dels llocs que tinc intenció de visitar. El meu destí final, a Xina, es Kunming (la ciutat primavera), capital de la regió de Yunnan, per molts la regió més espectacular de Xina.
Però com sempre passa en aquests tipus de viatges, tot pot canviar d'un dia per a l'altre. Com diu el meu amic Matthieu, "no plan is a good plan" (sense pla és un bon pla) així que improvitzarem sobre la marxa.
Ja ho tinc tot preparat. La motxila gran sol pesa 11kg i la petita uns 4kg. He decidit portar les coses bàsiques i comprar el que necesiti.
El meu pes actual es d'uns 83kg. Em tornaré a pesar quan sorti de la India després de les diarrees típiques d'India(amb perdó, jeje) que segur que tindré.
Bueno, estem en contacte!! Si voleu fer comentaris, sou benvinguts!

Si, si, ya lo se. Soy un "pesao" y me las piro otro vez. Que le vamos a hacer? Tenía en mente hacer otro viaje cuando acabé "Un any sense Hivern" (para los nuevos mirar: www.unanysensehivern.blogspot.com) y aquí estoy, preparando una nueva ruta.
Mi idea es ir desde India hasta China por tierra. Esto quiere decir que tendré que cruzar Nepal y Tibet (si las autoridades Chinas me lo permiten). El campamento base del Everest, el Tag Mahal o el palacio de Potala en Tibet son algunos de los lugares que tengo intención de visitar. Mi destino final, en China, es Kunming (la ciudad primavera), capital de la región de Yunnan, para muchos la región más espectacular de China.
Pero como siempre pasa en estos tipos de viaje, todo puede cambiar de un día para el otro. Como dice mi amigo Matthieu, "no plan is a good plan" (sin plan es un buen plan) así que improvitzarem sobre la marcha.
Ya lo tengo todo preparado. La mochila grande solo pesa 11kg y la pequeña unos 4kg. He decidido coger las cosas básicas y comprar lo que necesite.
Mi peso actual es de unos 83kg. Me volveré a pesar cuando salga de la India después de las diarrees típicas de India(con perdón, jeje) que seguro que tendré.
Bueno, estamos en contacto!! Si quereis hacer comentarios, vosotros mismos!


Miki Fog