diumenge, 21 de febrer del 2010

Cap al nord amb tren/ Hacia el norte en tren

No ha anat malament el llarg viatge de tren. Crec que erem els únics occidentals del tren i la gent ens saludaba i venia a parlar amb nosaltres. Hem intercanviat informació dels nostres respectius països. Els trens indis estan bastant atrotinats i bastant bruts per dins. Ventiladors al sostre, tot el dia i nit encesos. Sense comentaris el lavabo del tren a l'estil indi: aixó vol dir un forat al vagó que va directament a la via.
Durant el viatge molts venedors de tot del que et poguis imaginar i no . Per exemple, de cremalleres, de plantilles de sabates, de begudes, de menjar de tot tipus. Em sentia com en un vol de Ryanair, jeje. També venedors a través de la finestra a cada estació. Algun que altre cantant a canvi de diners. També, nens i dones que passaven pel tren demanant alguna cosa per menjar. Ha estat dur, bastant dur ja que aqui la pobresa de la gent s'ha fet més palesa.
Ens dirigim bastant al nord i el paissatge va canviant poc a poc cap a una terra més arida. El que no canvia és la bruticia a banda i banda del tren ja que no exsiteien papereres al tren i els indis no són molt nets que diguessim.
I per fi, per fi, veig una vaca, aquesta passejant tranquilament pel mig de les vies.


No ha ido mal el largo viaje de tren. Creo que eramos los únicos occidentales en el tren y la gente nos saludaba y venía a hablar con nosotros. Hemos intercambiado información de nuestros respectivos países.
Los trenes indios están bastante atrotinados y sucios por dentro. Ventiladores en el techo, todo el día y noche encendidos. Sin comentarios el lavabo del tren al estilo indio: esto quiere decir un agujero en el vagón que va directamente a la vía. Durante el viaje muchos vendedores de todo lo que os podais imaginar y no . Por ejemplo, de cremalleras, de plantillas de zapatos, de bebidas, de comida de todo tipo. Me sentía como en un vuelo de Ryanair, jeje. También vendedores a través de la ventana en cada estación. Algún que otro cantante a cambio de dinero. También, niños y mujeres que pasaban por el tren pidiendo algo de comida. Ha sido duro, bastante duro ya que aqui la pobreza de la gente se ha hecho más patente.
Nos dirigimos bastante al norte y el paisaje va cambiando poco a poco hacia una tierra más arida. Lo que no cambia es la suciedad a ambos lados del tren ya que no exsiteien papeleras en el tren y los indios no son muy limpios que digamos. Y`por fin, por fin veo una vaca, esta paseando tranquilament de por el medio de las vías.


Miki Mahal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada