dilluns, 24 de maig del 2010

Tibet (III): Una mica de cultura Tibetana/ Tibet (III): Un poco de cultura Tibetana

Segueixo....uuuhuuu!!! I ho faig amb els controls militars que anem trobant a la carretera. Ens paren, ens miren i fins i ens fan ensenyar els passaports i visats. A cada control militar tenen una llista amb els noms de tots els integrants del tour. Ens tenen sota control.
Tornem a la part maca del tour. Creuem valls, veiem muntanyes, passem rius i de tant en tant ens creua algun que altre camió o jeep. Encara que la carretera està molt bé (regal dels Xinesos) la circulació és escassa. També, de tant en tant, apareix un poblat Tibetà amb les seves cases blanques per evitar la força del sol a tan alta alçada. També a sobre dels teulats, als pics de moltes muntanyes, en els ports de muntanya...., es poden veure les omnipresents “prayer flags” que es podria traduir com banderes de plegaria i que els Tibetans col·loquen per tot arreu. Segur que les heu vist, són banderes de diferents colors lligades unes amb les altres i amb plegaries escrites en elles. Cada color indica una cosa: el blau representa el cel, el blanc és l'aire, el vermell és foc, el verd és aigua i finalment el groc és terra.
Una mica més de cultura Tibetana...Dalai Lama significa Oceà de saviesa i quan mor, es reencarna un altre vegada. La difícil i llarga tasca és buscar aquesta reencarnació però abans de morir, el Dalai lama, sempre dona pistes d'on es pot reencarnar.
Al 1950 el govern Xinés va envair el Tibet dient que el Tibet sempre havia estat part de la Xina i també amb l'excusa que volia alliberar els Tibetans del mon feudal i de servitud en que vivien....bona excusa, no? La revolució cultural Xinesa va acabar amb molta de la cultura Tibetana. Molts llibres van ser cremats, moltes estàtues de buda destruïdes i molts monjos van ser assassinats o empresonats. Davant d'aquesta situació es va decidir que el Dalai Lama s'exilies a l'Índia per por a que sigues empresonat o fins i tot assassinat. Ara mateix viu a Darhamsala (Índia) on també és la seu del parlament Tibetà a l'exili. Per cert, l'actual Dalai Lama diu que no es reencarnarà al Tibet si no torna a allà com un home lliure abans de que es mori. Demà...més..

Continuo....uuuhuuu!!! Y lo hago con los controles militares que vamos encontrando en la carretera. Nos paran, nos miran y hasta nos hacen enseñar los pasaportes y visados. En cada control militar tienen una lista con los nombres de todos los integrantes del tour. Nos tienen bajo control.
Volvemos a la parte bonita del tour. Cruzamos valles, vemos montañas, pasamos ríos y de vez en cuando nos cruza algún que otro camión o jeep. Aunque la carretera está muy bien (regalo de los Chinos) la circulación es escasa. También, de vez en cuando, aparece un poblado Tibetano con sus casas blancas para evitar la fuerza del sol a tan alta altura. También encima de los tejados, en los picos de muchas montañas, en los puertos de montaña...., se pueden ver las omnipresentes "prayer flags" que se podría traducir como banderas de plegaría y que los Tibetanos colocan por todas partes. Seguro que las habéis visto, son banderas de diferentes colores atadas unas con las otras y con plegarías escritas en ellas. Cada color indica una cosa: el azul representa el cielo, el blanco es el aire, el rojo es fuego, el verde es agua y finalmente el amarillo es tierra.
Algo más de cultura Tibetana...Dalai Lama significa Océano de sabiduría y cuando muere, se reencarna otra vez. La difícil y larga tarea es buscar esta reencarnación pero antes de morir, el Dalai lama, siempre deja pistas de dónde se puede reencarnar.
En el 1950 el gobierno Chino invadió Tibet diciendo que Tibet siempre había sido parte de la China y también con la excusa que quería liberar a los Tibetanos del mundo feudal y de servidumbre en que vivían....buena excusa, no? La revolución cultural China acabó con mucha de la cultura Tibetana. Muchos libros fueron quemados, muchas estatuas de buda destruidas y muchos monjes fueron asesinados o encarcelados. Delante de esta situación se decidió que el Dalai Lama se exiliara a la India por miedo a que fuera encarcelado o incluso asesinado. Ahora mismo vive en Darhamsala (India) dónde también es la sede del parlamento Tibetano en el exilio. Por cierto, el actual Dalai Lama dice que no se reencarnarà en el Tibet si no vuelve allí como un hombre libre antes de que se muera. Mañana...más...

Miki Lama

diumenge, 23 de maig del 2010

Tibet (II): Un passeig pels núbols/ Tibet (II): Un paseo por las nubes

Ja m'he recuperat.....
La primera cosa que notes quan arribes al Tibet és que no és un país lliure sinó que entrem a Xina on tot està sota control de les autoritats Xineses. Per exemple Internet, no es pot accedir lliurament a moltes pàgines webs com per exemple youtube, facebook i, sense anar més lluny, el meu blog. Hem trobat una pàgina web que ens ajuda a “burlar” (de moment) aquesta censura Xinesa i és per això que puc actualitzat (de moment) el meu blog.
Tibet....que puc dir de Tibet...m'he quedat sense paraules però començaré pel principi i espero no oblidar-me de res. Com us vaig comentar, l'única forma d'entrar al Tibet és amb un grup organitzat i en bus. Això va en contra de la nostra manera de viatjar però ho acceptem ja que preferim veure Tibet ara que en uns anys. Som un grup de 47 (massa gent) i hi ha bastants espanyols....”catxondeo” assegurat, jeje.
Sortim de Kathmandú ben aviat i ens queden unes 4 hores creuant muntanyes fins la frontera Nepalès-Tibetana. El primer que ens diu el guia es que ens desfem de tots el llibres religiosos, totes les imatges de monjos i fins i tot els Lonely Planets (guies de viatge) on aparegui Taiwan com a país independent de la Xina, i per que? Per que si no ens ho requisaran la policia duanera. I clar, res de fotos del Dalai Lama o de banderes o camistes amb "Free Tibet" (Tibet Lliure) escrit, no et deixarien entrar o fins i tot et podrien portar a la presó. I és així, al creuar cap al Tibet ens registren un a un les nostres bosses i algú que altre es queda sense algun llibre. Increïble, això sembla l'inquisició!! ? És molt irònic saber que el pont que uneix Nepal amb Tibet s'anomena “Friendship bridge” (pont de l'amistat) i la carretera de Kathmandú a Lhasa (capital del Tibet) és la “Friendship Highway” (autopista de l'amistat), jeje, no és broma!!
El viatge continua davant la sorpresa de tothom. Anem pujant d'alçada i el paisatge es va tornant més àrid poc a poc a causa de la falta d'oxigen i del fred. Creuem bastants ports de muntanya en el nostre camí i arribem a la màxima alçada de 5.400 metres. Aquí la falta d'oxigen es fa palesa i molta gent nota els símptomes del mal d'alçada: mal de cap, costa respirar, et canses el doble o triple inclús caminant tranquil·lament i una pobre noia va començar a vomitar. Jo em vaig prendre Diamox, una pastilla especial per l'alçada i que em va ajudar molt. Fins el moment tenim sort, el bon temps ens acompanya.
Veiem muntanyes, si, i tenen de cinc mil a vuit mil metres d'alçada, inclús més. El Tibet es un gran altiplà situat a uns 4000-5000 metres d'alçada així que, des d'aquest punt de vista, aquestes muntanyes no semblen tan altes. De fet, en els 8 dies que va durar el “tour” no vam baixar de 3.700 metres (alçada de Lhasa) però la majoria dels dies estàvem per sobre dels 4.000. Això el teu cos ho nota, i encara que es va adaptant poc a poc a aquesta manca d'oxigen, jo no he pogut dormir bé cap de les nits (un altre símptoma del mal d'alçada). Continuaré demà....m'he tornat a quedar sense paraules....però al menys tinc oxígen, jeje.

Ya me he recupreado...
La primera cosa que notas cuando llegas al Tibet es que no es un país libre sino que entramos en China dónde todo está bajo el control de las autoridades Chinas. Por ejemplo internet, no se puede acceder muchas páginas webs como por ejemplo youtube, facebook y, sin ir más lejos, mi blog. Hemos encontrado una página web que nos ayuda a burlar (de momento) esta censura China y por eso es por lo que puedo actualizar (de momento) mi blog.
Tibet....que puedo decir de Tibet...me he quedado sin palabras pero empezaré por el principio y espero no olvidarme de nada. Como os comenté, la única forma de entrar al Tibet es con un grupo organizado y en bus. Esto va en contra de nuestra manera de viajar pero lo aceptamos ya que preferimos ver Tibet ahora que en unos años. Somos un grupo de 47 (demasiada gente) y hay bastantes españoles....”cachondeo” asegurado, jeje.
Salimos de Kathmandú muy pronto y nos quedan unas 4 horas cruzando montañas hasta la frontera Nepalo-Tibetana. Lo primero que nos dice el guía es que nos desagamos de todos el libros religiosos, todas las imágenes de monjes e incluso los Lonely Planets (guías de viaje) dónde aparezca Taiwan como país independiente de China, y por que? Por que si no nos lo requisará la policía aduanera. Y claro está, no imagenes del Dalai Lama ni camisetas o banderas con "Free Tibet" (Tibet libre) escrito, no te dejarian entrar o incluso te llevarian a la carcel. Y es así, al cruzar hacia el Tibet nos registran uno a uno nuestros bolsos y algun que otro se queda sin algún libro. Increíble, esto parece la inquisición!! ? Es muy irónico saber que el puente que une Nepal con Tibet se denomina “Friendship bridge” (puente de la amistad) y la carretera de Kathmandú a Lhasa (capital del Tibet) es la "Friendship Highway” (autopista de la amistad), jeje, no es broma!!
El viaje continúa ante la sorpresa de todo el mundo. Vamos subiendo de altura y el paisaje se va volviendo más árido poco a poco debido a la falta de oxígeno y al frío. Cruzamos bastantes puertos de montaña en nuestro camino y llegamos a la máxima altura de 5.400 metros. Aquí la falta de oxígeno se hace patente y mucha gente nota los síntomas del mal de altura: dolor de cabeza, cuesta respirar, te cansas el doble o triple incluso andando tranquilamente y una pobre chica empezó a vomitar. Yo me tomé Diamox, una pastilla especial para la altura y que me ayudó mucho. Hasta el momento tenemos suerte, el buen tiempo nos acompaña.
Vemos montañas, si, y tienen de cinco mil a ocho mil metros de altura, incluso más. El Tibet es una gran meseta situada a unos 4000-5000 metros de altura aunque desde este punto de vista, estas montañas no parecen tan altas. De hecho, en los 8 días que duró el “tour” no bajamos de 3.700 metros (altura de Lhasa) pero la mayoría de los días estábamos por encima de los 4.000. Esto tu cuerpo lo nota, y aunque se va adaptando poco a poco a esta carencia de oxígeno, yo no he podido dormir bien ninguna de las noches (otro síntoma del mal de altura). Continuaré mañana....me he vuelto a quedar sin palabras....peró por lo menos tengo oxígeno...jeje.

Miki Lama


dissabte, 22 de maig del 2010

Tibet (I)...sense paraules/ Tibet (I)...sin palabras

No tinc paraules. Quan em recuperi de l'emoció actualitzaré el blog.

No tengo palabras. En cuanto me recupere de la emoción actualizaré el blog.

Miki Lama

dijous, 20 de maig del 2010

Nepal, Nepalesos, vagues i demés/ Nepal, Nepalís, huelgas y demás

Nepal, país de muntanyes. A qualsevol lloc que vagis les veuràs. Sempre hi quan hi hagi bona visibilitat. Això fa que el transport per carretera sigui lent. Per fer uns 250 km tardes mes o menys 7 hores, no esta mal eh? A no ser que hi hagi cap contratemps com despreniments de terra els dies de pluges o les tan arrelades vagues Maoistes. Sempre pots viatjar en el sostre de l'autobús per que el viatge es faci més amè. Una experiència que recomano a tothom que vingui al Nepal.
Que dir de les vagues nepaleses. Normalment són convocades pels Maoistes (comunistes) que volen la dimissió del primer ministre. Des de que estic aquí he patit dues i una d'elles va durar una setmana. Fa 4 anys una vaga va durar 3 setmanes, us ho podeu imaginar? Durant la vaga tot ha de tancar i no es permet cap tipus de circulació per carretera, sol ambulàncies. Això significa que no hi ha subministrament de res (menjar, diners...) amb les fatals conseqüències pel pobre treballador. Si algú es salta aquesta prohibició es trobarà segurament amb els “piquets” maoistes. La última vaga de 7 dies va haver-hi fins hi tot confrontacions entre Maoistes i els que no volen fer la vaga. Una mica de tensió al país que de moment s'ha estabilitzat. Pel dia 24 hi ha convocada una altre. Suposo que ja estaré fora del país.
Els Nepalesos són molt bona gent. Encara més bona gent si els compares amb els Indis. La majoria d'ells viuen del turisme i també la majoria són de religió hindú. Això si, si ets una noia no et passegis amb un gran escot o amb pantalons super curts per que sinó et menjaran amb els ulls. Allà on vagis, adapta't a la seva cultura o tradició del país, no?
Bueno, és el meu últim escrit des del Nepal. Demà si tot va bé estarem al Tibet....uuuaaaauuu!!! No sé quan em tornaré a connectar ja que el nostre tour dura uns 8 dies . No sé quines condicions trobarem a Tibet i les seves restriccions. Fins d'aquí uns dies!!!

Nepal, país de montañas. A cualquier lugar que vayas las verás. Siempre y cuando haya buena visibilidad. Esto hace que el transporte por carretera sea lento. Para hacer unos 250 km tardas mas o menos 7 horas, no esta mal eh? A no ser que haya ningún percance como desprendimientos de tierra los días de lluvias o las tan arraigadas huelgas Maoistas. Siempre puedes viajar en el techo del autobús para que el viaje se haga más ameno. Una experiencia que recomiendo a todo el mundo que venga al Nepal.
Que decir de las huelgas nepalís. Normalmente son convocadas por los Maoistas (comunistas) que quieren la dimisión del primer ministro. Desde que estoy aquí he sufrido dos y una de ellas duró una semana. Hace 4 años una huelga duró 3 semanas, os lo podéis imaginar? Durante la huelga todo tiene que cerrar y no se permite ningún tipo de circulación por carretera, solo ambulancias. Esto significa que no hay suministro de nada (comida, dinero...) con las fatales consecuencias para el pobre trabajador. Si alguien se salta esta prohibición se encontrará seguramente con los "piquetes” Maoistas. En la última huelga de 7 días hubo incluso confrontaciones entre Maoistas y los que no querian hacer la huelga. Algo de tensión en el país que por el momento se ha estabilizado. Para el día 24 hay convocada otra. Supongo que ya estaré fuera del país.
Los Nepalís son muy buena gente. Todavía más buena gente si los comparas con los Indios. La mayoría de ellos viven del turismo y también la mayoría son de religión hindú. Eso si, si eres una chica no te pasees con un gran escote o con pantalón super corto por que sino te comerán con los ojos. Allá dónde vayas, adáptate a su cultura y tradición del país, no?
Bueno, es mi último escrito desde el Nepal. Mañana si todo va bien estaremos en el Tibet....uuuaaaauuu!!! No sé cuando me volveré a conectar ya que nuestro tour dura unos 8 días. No sé qué condiciones encontraremos en el Tibet y sus restricciones. Nos vemos en unos días!!!

Miki Sherpa

dimecres, 12 de maig del 2010

Matant el temps a Kathmandú/ Matando el tiempo en Kathmandú

Després d'uns dies a la relaxant Pokhara és hora de tornar a Kathmandú. La raó és que hem de reservar el nostre tour al Tibet ja que el farem si o si. Demanem informació a varies agencies i les condicions i preu son semblants. Les autoritats xineses no et deixen anar al Tibet si no és amb un grup organitzat. Algo que no ens agrada però ho acceptem. També ens fan comprar el bitllet de sortida del Tibet, no volen que ningú es quedi més del compte. I per últim, no ens donen tots els dies de visat que voldríem. Ens han dit que potser podem fer una extensió del visat a Xina...ens arriscarem. Tot i això, reservem el tour...estem tan a prop que seria una pena no anar a Tibet.
Un cop reservat el tour hem d'esperar una setmana a que ens donin el visat així que hem de matar el temps. Faig alguna visita a llocs que encara no havia estat, com per exemple Patan on hi havia un festival típic Nepalí, i aprofito per fer les últimes compres. A part d'això anem quasi de festa en festa. Celebrem el cumple de Matt, també anem a una festa fashion Nepalí en la piscina d'un hotel i fins i tot ens vam atrevir a anar al casino de Kathmandu (on sol els estrangers poden apostar) amb xancles...i després d'una llarga negociació a la porta, ens van deixar passar....va ser boníssim!!
A Kathmandú fa calor i les hores passen ara a poc a poc. Les hores que no passem de festa, les passem a Internet. (Per cert, em mereixo alguna festa, no? Jeje). Aquestes festes i també tot el que hem fet al Nepal han fet que les meves despeses al Nepal doblés per dos el meu pressupost.. Però a valgut la pena. Per altre banda, a l'Índia em vaig gastar molt menys de lo pressupostat. (qui no es conforma és per que no vol, jeje)
Sortim cap al Tibet el 22 de maig...no puc esperar. Estic nerviós. El meus plans van sobre lo previst tot i els entrebancs de les autoritats Xineses. I encara puc mantenir l”slogan” del meu blog: D'Índia a Xina tocant de peus a terra !!!

Después de unos días en la relajante Pokhara es hora de volver a Kathmandú. La razón es que tenemos que reservar nuestro tour al Tibet ya que lo haremos sí o sí. Pedimos información a varías agencias y las condiciones y precio son parecidos. Las autoridades chinas no te dejan ir al Tibet si no es con un grupo organizado. Algo que no nos gusta pero lo aceptamos. También nos hacen comprar el billete de salida del Tibet, no quieren que nadie se quede más de la cuenta. Y por último, no nos dan todos los días de visado que querríamos. Nos han dicho que quizás podemos hacer una extensión del visado en China...nos arriesgaremos. Aún así, reservamos el tour...estamos tan cerca que sería una pena no ir al Tibet.
Una vez reservado el tour tenemos que esperar una semana a que nos den el visado así que tenemos que matar el tiempo. Hago alguna visita a lugares que todavía no había estado, como por ejemplo Patan dónde había un festival típico Nepalí, y aprovecho para hacer las últimas compras. Aparte de esto vamos casi de fiesta en fiesta. Celebramos el cumple de Matt, también vamos a una fiesta fashion Nepalí en la piscina de un hotel e incluso nos atrevimos a ir al casino de Kathmandu (donde solo los extranjeros pueden apostar) con chanclas...y tras una larga negociación en la puerta, nos dejaron pasar....fue buenísimo!!
En Kathmandú hace calor y las horas pasan ahora despacio. Las horas que no pasamos de fiesta, las pasamos en Internet. (Por cierto, me merezco alguna fiesta, no? Jeje). Estas fiestas y también todo lo que hemos hecho al Nepal han hecho que mis gastos en el Nepal doblaran por dos mi presupuesto.. Pero a valido la pena. Por otro lado, en la India me gasté mucho menos de lo presupuestado. (quien no se conforma es por que no quiere, jeje)
Salimos hacia el Tibet el 22 de mayo...no puedo esperar. Estoy nervioso. Mis planes van sobre lo previsto todo y los contratiempos de las autoridades Chinas. Y todavía puedo mantener el ”slogan” de mi blog: De India a China tocando de pies al suelo !!!
Miki Sherpa

dijous, 6 de maig del 2010

Dies de "luxe" a Pokhara/ Dias de "lujo" en Pokhara

Primer luxe: Ens acostem, la veiem....Pokhara, fer fi, després d'onze dies. No ho podem creure. El primer que faig es prendre una bona dutxa d'aigua calenta. Quin gustas!!
Segon luxe: Estem cansats però hem quedat uns quants que ens hem conegut en l'ABC per sopar plegats. Així que farem un esforç, ja dormirem a la nit. Hem quedat per sopar a l'“Steak House” i com el seu nom indica soparem bistec. No hem pregunteu com i per que però el bistec és de vaca, animal sagrat en el Nepal. Buscaré per que el poden vendre? Potser era transgènic? jeje. Però us puc dir que estava molt bo. Potser per aquests 11 dies a base d'arròs i pizza?
Tercer luxe: Després de dormir per fi sense fred, al dia següent feia calor així que vam posar una mica de “morro” i ens vam fer passar per clients d'un hotel amb piscina...i ens vem colar. No hi ha res com actuar amb naturalitat. Piscina descoberta, sol, cervesa fresqueta (no tan com voldria) i bona gent.
Quart luxe: Que millor que anar pel teu compte per descobrir els voltants de Pokhara. Així que vam llogar unes motos i vam recorre les carreteres Nepaleses i poblats dels voltants.
Cinquè luxe: Com ja sabeu el meu aniversari va ser el 10 de maig i el meu amic Matt em va fer el millor regal que podia rebre. Va comprar oli d'oliva, pa, tomàquet, olives i formatge de Iak. Tot i les limitacions de qualitat nepaleses el pa amb tomàquet amb formatge de Iak em va sentar com si estigués al mateix Vic, jeje. També va haver-hi la corresponent festa nocturna, fins a mitjanit, hora de tancament de bars al Nepal.
A part d'això vam tenir que patir dos dies més de vaga a Pokhara on va ser una odissea treure diners dels caixers per la falta de subministrament. També vam aprofitar per fer la extensió del visat ja que caducava el dia 10. Però, que importa això quan tens una vida plena de petits luxes??jeje

Primer lujo: Nos acercamos, la vemos....Pokhara, por fin, después de once días. No lo podemos creer. Lo primero que hago es tomar una buena ducha de agua caliente. Qué gustazo!!
Segundo lujo: Estamos cansados pero hemos quedado unos cuántos que nos hemos conocido en el ABC para cenar juntos. Así que haremos un esfuerzo, ya dormiremos por la noche. Hemos quedado para cenar en la "Steak House” y como su nombre indica cenaremos bistec. No me pregunteis cómo y por que pero el bistec es de vaca, animal sagrado en el Nepal. Buscaré por que lo pueden vender? Quizá era transgenico? jeje. Pero os puedo decir que estaba muy bueno. Quizás por estos 11 días a base de arroz y pizza?
Tercer lujo: Tras dormir, al fin sin frío, al día siguiente hacía calor así que le echamos algo de morro y nos hicimos pasar por clientes de un hotel con piscina y nos colamos en ella. No hay nada como actuar con naturalidad. Piscina descubierta, sol, cerveza fresquita (no tanto cómo querría) y buena gente.
Cuarto lujo: Que mejor que ir por tu cuenta para descubrir los alrededores de Pokhara. Así que alquilamos unas motos y recorrimos las carreteras Nepalís y poblados de los alrededores
Quinto lujo: Como ya sabéis mi aniversario fue el 10 de mayo y mi amigo Matt me hizo el mejor regalo que podía recibir. Compró aceite de oliva, pan, tomate, aceitunas y queso de Yak. Todo y las limitaciones de calidad nepalís el pan con tomate con queso de Yak me sentó como si estuviera en el mismo Vic, jeje. También hubo la correspondiente fiesta nocturna, hasta medianoche, hora de cierre de bares en el Nepal.
Aparte de esto tuvimos que sufrir dos días más de huelga en Pokhara dónde fue una odisea sacar dinero de los cajeros por la falta de suministro. También aprovechamos para hacer la extensión del visado ya que caducaba el día 10. Pero, que importa esto cuando tienes una vida llena de pequeños lujos?? jeje

Miki Sherpa

dissabte, 1 de maig del 2010

Ho hem aconseguit!!/ Lo hemos conseguido!!

Us preguntareu...i on dormen aquests? Bueno, la ruta de l'ABC esta molt bé condicionada pels que la fan i cada dues hores (mes o menys) hi ha llocs on pots menjar i dormir. Habitacions molt senzilles i menjar (cada cop més car a mida que t'acostes a l'ABC). També a mida que puges tot es va tornant més bàsic, com per exemple la dutxa que simplement és un pot amb aigua escalfada al foc. La barreges amb aigua freda per obtenir la temperatura ideal i te la tires per sobre. Ah, i es paga. També es paga si vols calefacció.
Bueno, al 4rt dia fem uns esforç a la tarda i intentem l'ABC. Estem a 3700 metres i de cop, una boira super espesa ens envolta. Matt i jo ens mirem i no fa falta dir res més. Cap al refugi s'ha dit. S'ha de respectar la muntanya i vam prendre la bona decisió per que 15 minuts més tard una pluja intensa inunda la zona. A dormir.
Al dia següent un sol espaterrant. El dia perfecte per arribar a l'ABC. Es pot veure totes les muntanyes del voltant. Quina sensació de llibertat. Comencem l'ascensió dels últims 400 metres i la falta d'aire fa que ho haguem de fer molt a poc a poc, pas a pas, però finalment ho aconseguim (que pel·liculero sóc, no?jeje)
Ja està, ja estem a 4130 metres d'alçada, al ABC i l'Annapurna nevat de vuit mil i pico metres s'aixeca als nostres peus. I pensar que hi ha gent allà dalt!!! Jo començo a sentir els efectes de l'alçada, respiració profunda, sobretot a la nit, i un petit pessigolleig a les meves mans. Res d'important. També notem el fred de la nit però aquest cop no m'enganxa desprevingut.
Ens quedem a dormir a l'ABC i al dia següent sessió de fotos de la sortida de sol i dels voltants. Vistes, com no, espectaculars Un bon esmorzar i cap casa s'ha dit.
Comencem la ruta cap abaix i el nostre únic somni és prendre una dutxa d'aigua calenta ja que portem 3 dies sense dutxar-nos, no per que hem de pagar, sinó que no ens atrevíem pel fred. Ja us podeu imaginar el flaire a l'habitació, jeje.
Els meus genolls comencen a patir. Si a la pujada era jo qui tirava de carro ja que el meu amic és fumador, a la baixada és ell el que m'ha d'esperar. Però poc a poc ho anem aconseguint. Durant tot el camí et vas creuant una vegada i una altre la mateixa gent i finalment acabes fent bones amistats.
Ja estem a un dia de la nostra destinació final però males notícies, anuncien vaga al Nepal. Les vagues aquí són realment vagues. Tot està tancat i no es pot circular per la carretera. Això vol dir que hem de tornar a Pokhara caminant ja que la vaga pinta que durarà uns quants dies. Dit i fet, allarguem el nostre treking 3 dies més, i 36 km extres caminant per més muntanyes i per la carretera deserta on sol es permet circular ambulàncies. I finalment ho aconseguim...en total uns 11 dies, 120 kilometres i amb el record de l'Annapurna al meu cap. Que més puc dir....mireu les fotos....

Os preguntaréis...y dónde duermen estos? Bueno, la ruta del ABC esta muy bien acondicionada por los que la hacen y cada dos horas (mas o menos) hay lugares dónde puedes comer y dormir. Habitaciones muy sencillas y comida (cada vez más cara a medida que te acercas al ABC). También a medida que subes todo se va volviendo más básico, como por ejemplo la ducha que simplemente es un bote con agua calentada al fuego. La mezclas con agua fría para obtener la temperatura ideal y té la tiras por encima. Ah, y se paga. También se paga si quieres calefacción.
Bueno, al 4rto día hacemos un esfuerzo por la tarde e intentamos el ABC. Estamos a 3700 metros y de golpe, una niebla super espesa nos rodea. Matt y yo nos miramos y no hace falta decir nada más. Hacia el refugio se ha dicho. Se tiene que respetar a la montaña y tomamos la buena decisión ya que 15 minutos más tarde una tormenta inunda la zona. A dormir.
Al día siguiente un sol espectacular. El día perfecto para llegar al ABC. Se pueden ver todas las montañas del alrededor. Qué sensación de libertad. Empezamos la ascensión de los últimos 400 metros y la falta de aire hace que lo tengamos de hacer muy despacio, paso a paso, pero finalmente lo conseguimos (que peliculero soy, no? jeje).
Ya está, ya estamos a 4130 metros de altura, en el ABC y el Annapurna nevado de ocho mil y pico metros se levanta a nuestros pies. Y pensar que hay gente allá arriba!!! Yo empiezo a sentir los efectos de la altura, respiración profunda, sobre todo por la noche, y un pequeño cosquilleo en mis manos. Nada importante. También notamos el frío de la noche pero esta vez no me ha pillado desprevenido.
Nos quedamos a dormir en el ABC y al día siguiente sesión de fotos de la salida de sol y de los alrededores. Vistas, como no, espectaculares. Un buen desayuno y hacia casa se ha dicho.
Empezamos la ruta hacia abajo y nuestro único sueño es tomar una ducha de agua caliente ya que llevamos 3 días sin ducharnos, no por que tenemos que pagar, sino que no nos atrevíamos por el frío. Ya os podéis imaginar el ambiente en la habitación, jeje.
Mis rodillas empiezan a sufrir. Si a la subida era yo quien tiraba del carro ya que mi amigo es fumador, a la bajada es él quien me tiene que esperar. Pero poco a poco lo vamos consiguiendo. Durante todo el camino te vas cruzando una vez y una otra la misma gente y finalmente acabas haciendo buenas amistades.
Ya estamos a un día de nuestro destino final pero malas noticias, anuncian huelga al Nepal. Las huelgas aquí son realmente huelgas. Todo está cerrado y no se puede circular por la carretera. Esto quiere decir que tenemos que volver a Pokhara andando ya que la huelga pinta que durará unos cuántos días. Así que, alargamos nuestro treking 3 días más, y 36 km extras andando por más montañas y por la carretera desierta dónde solo se permite circular a las ambulancias. Y finalmente lo conseguimos...en total unos 11 días, 120 kilometres y con el recuerdo del Annapurna en mi cabeza. Que más puedo decir....mirad las fotos....

Miki Sherpa