dissabte, 1 de maig del 2010

Ho hem aconseguit!!/ Lo hemos conseguido!!

Us preguntareu...i on dormen aquests? Bueno, la ruta de l'ABC esta molt bé condicionada pels que la fan i cada dues hores (mes o menys) hi ha llocs on pots menjar i dormir. Habitacions molt senzilles i menjar (cada cop més car a mida que t'acostes a l'ABC). També a mida que puges tot es va tornant més bàsic, com per exemple la dutxa que simplement és un pot amb aigua escalfada al foc. La barreges amb aigua freda per obtenir la temperatura ideal i te la tires per sobre. Ah, i es paga. També es paga si vols calefacció.
Bueno, al 4rt dia fem uns esforç a la tarda i intentem l'ABC. Estem a 3700 metres i de cop, una boira super espesa ens envolta. Matt i jo ens mirem i no fa falta dir res més. Cap al refugi s'ha dit. S'ha de respectar la muntanya i vam prendre la bona decisió per que 15 minuts més tard una pluja intensa inunda la zona. A dormir.
Al dia següent un sol espaterrant. El dia perfecte per arribar a l'ABC. Es pot veure totes les muntanyes del voltant. Quina sensació de llibertat. Comencem l'ascensió dels últims 400 metres i la falta d'aire fa que ho haguem de fer molt a poc a poc, pas a pas, però finalment ho aconseguim (que pel·liculero sóc, no?jeje)
Ja està, ja estem a 4130 metres d'alçada, al ABC i l'Annapurna nevat de vuit mil i pico metres s'aixeca als nostres peus. I pensar que hi ha gent allà dalt!!! Jo començo a sentir els efectes de l'alçada, respiració profunda, sobretot a la nit, i un petit pessigolleig a les meves mans. Res d'important. També notem el fred de la nit però aquest cop no m'enganxa desprevingut.
Ens quedem a dormir a l'ABC i al dia següent sessió de fotos de la sortida de sol i dels voltants. Vistes, com no, espectaculars Un bon esmorzar i cap casa s'ha dit.
Comencem la ruta cap abaix i el nostre únic somni és prendre una dutxa d'aigua calenta ja que portem 3 dies sense dutxar-nos, no per que hem de pagar, sinó que no ens atrevíem pel fred. Ja us podeu imaginar el flaire a l'habitació, jeje.
Els meus genolls comencen a patir. Si a la pujada era jo qui tirava de carro ja que el meu amic és fumador, a la baixada és ell el que m'ha d'esperar. Però poc a poc ho anem aconseguint. Durant tot el camí et vas creuant una vegada i una altre la mateixa gent i finalment acabes fent bones amistats.
Ja estem a un dia de la nostra destinació final però males notícies, anuncien vaga al Nepal. Les vagues aquí són realment vagues. Tot està tancat i no es pot circular per la carretera. Això vol dir que hem de tornar a Pokhara caminant ja que la vaga pinta que durarà uns quants dies. Dit i fet, allarguem el nostre treking 3 dies més, i 36 km extres caminant per més muntanyes i per la carretera deserta on sol es permet circular ambulàncies. I finalment ho aconseguim...en total uns 11 dies, 120 kilometres i amb el record de l'Annapurna al meu cap. Que més puc dir....mireu les fotos....

Os preguntaréis...y dónde duermen estos? Bueno, la ruta del ABC esta muy bien acondicionada por los que la hacen y cada dos horas (mas o menos) hay lugares dónde puedes comer y dormir. Habitaciones muy sencillas y comida (cada vez más cara a medida que te acercas al ABC). También a medida que subes todo se va volviendo más básico, como por ejemplo la ducha que simplemente es un bote con agua calentada al fuego. La mezclas con agua fría para obtener la temperatura ideal y té la tiras por encima. Ah, y se paga. También se paga si quieres calefacción.
Bueno, al 4rto día hacemos un esfuerzo por la tarde e intentamos el ABC. Estamos a 3700 metros y de golpe, una niebla super espesa nos rodea. Matt y yo nos miramos y no hace falta decir nada más. Hacia el refugio se ha dicho. Se tiene que respetar a la montaña y tomamos la buena decisión ya que 15 minutos más tarde una tormenta inunda la zona. A dormir.
Al día siguiente un sol espectacular. El día perfecto para llegar al ABC. Se pueden ver todas las montañas del alrededor. Qué sensación de libertad. Empezamos la ascensión de los últimos 400 metros y la falta de aire hace que lo tengamos de hacer muy despacio, paso a paso, pero finalmente lo conseguimos (que peliculero soy, no? jeje).
Ya está, ya estamos a 4130 metros de altura, en el ABC y el Annapurna nevado de ocho mil y pico metros se levanta a nuestros pies. Y pensar que hay gente allá arriba!!! Yo empiezo a sentir los efectos de la altura, respiración profunda, sobre todo por la noche, y un pequeño cosquilleo en mis manos. Nada importante. También notamos el frío de la noche pero esta vez no me ha pillado desprevenido.
Nos quedamos a dormir en el ABC y al día siguiente sesión de fotos de la salida de sol y de los alrededores. Vistas, como no, espectaculares. Un buen desayuno y hacia casa se ha dicho.
Empezamos la ruta hacia abajo y nuestro único sueño es tomar una ducha de agua caliente ya que llevamos 3 días sin ducharnos, no por que tenemos que pagar, sino que no nos atrevíamos por el frío. Ya os podéis imaginar el ambiente en la habitación, jeje.
Mis rodillas empiezan a sufrir. Si a la subida era yo quien tiraba del carro ya que mi amigo es fumador, a la bajada es él quien me tiene que esperar. Pero poco a poco lo vamos consiguiendo. Durante todo el camino te vas cruzando una vez y una otra la misma gente y finalmente acabas haciendo buenas amistades.
Ya estamos a un día de nuestro destino final pero malas noticias, anuncian huelga al Nepal. Las huelgas aquí son realmente huelgas. Todo está cerrado y no se puede circular por la carretera. Esto quiere decir que tenemos que volver a Pokhara andando ya que la huelga pinta que durará unos cuántos días. Así que, alargamos nuestro treking 3 días más, y 36 km extras andando por más montañas y por la carretera desierta dónde solo se permite circular a las ambulancias. Y finalmente lo conseguimos...en total unos 11 días, 120 kilometres y con el recuerdo del Annapurna en mi cabeza. Que más puedo decir....mirad las fotos....

Miki Sherpa

1 comentari:

  1. Unas fotos impresionantes las del ABC. Los contraluces de las montañas, y especialmente las de la gente del país són emocionantes.

    Disfrutalo mucho tio! Y respeta mucho la montaña! Un abrazo. Jose

    ResponElimina