Sumatra és un país ple de selves i muntanyes. Això significa que és difícil anar d'un lloc a l'altre per carretera ja que s'ha de fer bastant volta en alguns casos. Això ens ha passat per anar del llac Toba a Bukit Lawang. Primer pas, tornar a Medan, 5 hores. Segon pas, de Medan a Bukit Lawang, 4 hores més després d'unes hores d'espera extra a l'estació de busos. Durant el trajecte no deixo de veure mesquites a un costat i a un altre de la carretera. Benvinguts a l'autèntica Indonèsia!!
Bukit Lawang és l'ultim poble que trobem ja que aquí s'acaba la carretera. Més enllà sol hi ha selva. Arribem de nit (ja sabeu que no m'agrada) i, a sobre, plovent. Un local es puja a l'autobús i ens acompanya a un “hostel”. Per arribar-hi hi ha un pont per sobre del riu que s'aguanta amb un cable de ferro. Tranquils, aguanta el nostre pes i els de les nostres motxilles. El “hostel” no està mal i no fa falta dir més, ens quedem aquí ja que estem molt cansats. La pregunta és: però que fa la gent venint a aquest poble perdut en una selva de Sumatra? Molt fàcil, a veure els nostres avantpassats, concretament els orangutans.
Al dia següent com sol passar tot canvia. Estem al costat d'un riu, rodejats de muntanyes i de vegetació. Un paisatge de pel·lícula. Però algo passa? Tot està tancat...clar, és que ha començat el Ramadà!! Ja sabeu, els musulmans no mengen, ni beuen, ni fumen, ni fo..durant les hores de sol durant un mes, i clar, molts (no tots) dels restaurants estan tancats.
Com no, i com tots, organitzem un treking a la selva per veure els orangutans. Un bon calçat i aigua són els requisits mínims per començar i acabar l'aventura. Tenim sort, sembla que hem aconseguit un bon guia. Orangutan vol dir home (Orang) i selva (Utan), així que utilitzant la lògica és home de la selva, no? A vegades em sorprenc a mi mateix, jeje. També ens explica que el motiu per que els Indonesis tinguin tans fills no és altre que l'època de pluges...per que? Per que no hi ha res millor que fer, jeje.
Caminem amunt i avall de les muntanyes i entre la vegetació. Desprès de sol mitja hora veiem els primers orangutans saltant d'arbre en arbre. Un d'ells va baixar a uns quants metres per observar-nos penjat des d'una liana. És com si estigués dins un documental. Seguim caminant i aconseguim veure un orangutan amb la seva cria. Aquest s'apropa tan que fins i tot es deixa tocar. La gent, i jo, al·lucina!! Desprès d'unes quantes hores i de veure més orangutans i diferents tipus de monos, tornem al “hostel” suats i bastant cansats. Quina experiència més inoblidable!!
Passem tres dies aquí i, és matemàtic, cada tarda-nit plou...i amb ganes. A vegades fa una mica de respecte quan veus el riu créixer sense parar. Sense anar més lluny, fa uns anys va haver-hi una gran riada que es va emportar part del poble i també és va cobrar varies vides.
No hem sigut previsors i no portem diners suficients. A més, aquí no hi ha caixers automàtics. Bueno, com a “motxillero” tinc una solució d'emergència per aquest casos. Sempre porto uns quants euros o dòlars en metàl·lic i en aquest cas els vaig fer servir. Els vaig canviar per la moneda local, això si, a un tipus de canvi bastant dolent per mi però és el que hi ha!!
Sumatra es un país lleno de selvas y montañas. Esto significa que es difícil ir de un lugar al otro por carretera ya que se tiene que dar bastante vuelta en algunos casos. Esto nos ha pasado para ir del lago Toba a Bukit Lawang. Primer paso, volver a Medan, 5 horas. Segundo paso, de Medan a Bukit Lawang, 4 horas más después de unas horas de espera extra en la estación de bus. Durante el trayecto no dejo de ver mezquitas a un lado y a otro de la carretera. Bienvenidos a la auténtica Indonesia!!
Bukit Lawang és l'ultim poble que trobem ja que aquí s'acaba la carretera. Més enllà sol hi ha selva. Arribem de nit (ja sabeu que no m'agrada) i, a sobre, plovent. Un local es puja a l'autobús i ens acompanya a un “hostel”. Per arribar-hi hi ha un pont per sobre del riu que s'aguanta amb un cable de ferro. Tranquils, aguanta el nostre pes i els de les nostres motxilles. El “hostel” no està mal i no fa falta dir més, ens quedem aquí ja que estem molt cansats. La pregunta és: però que fa la gent venint a aquest poble perdut en una selva de Sumatra? Molt fàcil, a veure els nostres avantpassats, concretament els orangutans.
Al dia següent com sol passar tot canvia. Estem al costat d'un riu, rodejats de muntanyes i de vegetació. Un paisatge de pel·lícula. Però algo passa? Tot està tancat...clar, és que ha començat el Ramadà!! Ja sabeu, els musulmans no mengen, ni beuen, ni fumen, ni fo..durant les hores de sol durant un mes, i clar, molts (no tots) dels restaurants estan tancats.
Com no, i com tots, organitzem un treking a la selva per veure els orangutans. Un bon calçat i aigua són els requisits mínims per començar i acabar l'aventura. Tenim sort, sembla que hem aconseguit un bon guia. Orangutan vol dir home (Orang) i selva (Utan), així que utilitzant la lògica és home de la selva, no? A vegades em sorprenc a mi mateix, jeje. També ens explica que el motiu per que els Indonesis tinguin tans fills no és altre que l'època de pluges...per que? Per que no hi ha res millor que fer, jeje.
Caminem amunt i avall de les muntanyes i entre la vegetació. Desprès de sol mitja hora veiem els primers orangutans saltant d'arbre en arbre. Un d'ells va baixar a uns quants metres per observar-nos penjat des d'una liana. És com si estigués dins un documental. Seguim caminant i aconseguim veure un orangutan amb la seva cria. Aquest s'apropa tan que fins i tot es deixa tocar. La gent, i jo, al·lucina!! Desprès d'unes quantes hores i de veure més orangutans i diferents tipus de monos, tornem al “hostel” suats i bastant cansats. Quina experiència més inoblidable!!
Passem tres dies aquí i, és matemàtic, cada tarda-nit plou...i amb ganes. A vegades fa una mica de respecte quan veus el riu créixer sense parar. Sense anar més lluny, fa uns anys va haver-hi una gran riada que es va emportar part del poble i també és va cobrar varies vides.
No hem sigut previsors i no portem diners suficients. A més, aquí no hi ha caixers automàtics. Bueno, com a “motxillero” tinc una solució d'emergència per aquest casos. Sempre porto uns quants euros o dòlars en metàl·lic i en aquest cas els vaig fer servir. Els vaig canviar per la moneda local, això si, a un tipus de canvi bastant dolent per mi però és el que hi ha!!
Sumatra es un país lleno de selvas y montañas. Esto significa que es difícil ir de un lugar al otro por carretera ya que se tiene que dar bastante vuelta en algunos casos. Esto nos ha pasado para ir del lago Toba a Bukit Lawang. Primer paso, volver a Medan, 5 horas. Segundo paso, de Medan a Bukit Lawang, 4 horas más después de unas horas de espera extra en la estación de bus. Durante el trayecto no dejo de ver mezquitas a un lado y a otro de la carretera. Bienvenidos a la auténtica Indonesia!!
Bukit Lawang es el ultimo pueblo que encontramos ya que aquí se acaba la carretera. Más allá solo hay selva. Llegamos por la noche (ya sabéis que no me gusta) y, encima, lloviendo. Un local se sube al autobús y nos acompaña a un “hostel”. Para llegar hay un puente por encima del río que se aguanta con un cable de hierro. Tranquilos, aguanta nuestro peso y el de nuestras mochilas. El “hostel” no está mal y no hace falta decir más, nos quedamos aquí ya que estamos muy cansados. La pregunta es: ¿pero que hace la gente viniendo a este pueblo perdido en una selva de Sumatra? Muy fácil, a ver a nuestros antepasados, concretamente a los orangutanes.
Al día siguiente como suele pasar, todo cambia. Estamos junto a un río, rodeados de montañas y de vegetación. Un paisaje de película. Pero algo pasa? Todo está cerrado...claro, es que ha empezado el Ramadán!! Ya sabéis, los musulmanes no comen, ni beben, ni fuman, ni fo..durante las horas de sol durante un mes, y claro, muchos (no todos) de los restaurantes están cerrados.
Como no, y como todos, organizamos un treking en la selva para ver los orangutanes. Un buen calzado y agua son los requisitos mínimos para empezar y acabar la aventura. Tenemos suerte, parece que hemos conseguido un buen guía. Orangutan quiere decir hombre (Orang) y selva (Utan), así que utilizando la lógica es hombre de la selva, no? A veces me sorprendo a mí mismo, jeje. También nos explica que el motivo por que los Indonesios tienen tantos hijos no es otro que la época de lluvias...por que? Por que no hay nada mejor que hacer, jeje.
Caminamos arriba y abajo de las montañas y entre la vegetación. Después de solo media hora vemos los primeros orangutanes saltando de árbol en árbol. Uno de ellos bajó a unos cuántos metros para observarnos colgado desde una liana. Es como si estuviera dentro de un documental. Seguimos andando y conseguimos ver a un orangutan con su cría. Este se acerca tanto que incluso se deja tocar. La gente, y yo, alucina!! Después de unas cuántas horas y de ver más orangutanes y diferentes tipos de monos, volvemos al “hostel” sudados y bastante cansados. Qué experiencia más inolvidable!!
Pasamos tres días aquí y, es matemático, cada tarde-noche llueve...y con ganas. A veces da un poco de respeto cuando ves el río crecer sin parar. Sin ir más lejos, hace unos años hubo una gran riada que se llevo parte del pueblo y también se cobró varías vidas. No hemos sido previsores y no traemos dinero suficiente. Además, aquí no hay cajeros automáticos. Bueno, como “mochilero” tengo una solución de emergencia para estos casos. Siempre llevo unos cuántos euros o dólares en metálico y en este caso los usé. Los cambié por la moneda local, eso si, a un tipo de cambio bastante malo para mí pero es lo que hay!!
Miki Sama Sama
Miki Sama Sama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada