El viatge s'ha fet molt llarg. Primer de tot, 13h en un avió d'Air Asia, una companyia de “low cost” d'aquelles terres. Com us podeu imaginar el menjar no està inclòs, els seients són estrets i tampoc hi ha tele. Clar, tampoc he pagat molt però hi ha gent que encara ha pagat menys que jo. A més, hi havia dos nens al costat meu que no han parat de plorar, barallar-se, dormir i moure's tota l'estona. Quina sort que tinc, no? Els he fet varies mirades d'aquestes amenaçadores i...no ha funcionat.
A les 23h hora local arribo a Londres. El meu avió cap a Girona no surt fins el dia següent a les 7h del matí. Clar, no em queda cap altre opció que dormir a l'aeroport. Tenia un pla perfecte: connectar-me a Internet amb el meu portàtil així la nit passarà més ràpidament. Segur que a Stansted, un aeroport de Londres tenen Wifi...doncs no!!! Si que hi ha però es pagant. No m'ho puc creure...fins i tot als aeroports de Malàisia i Indonèsia tenen Wifi gratis!!! Vist això adopto el plan B que no és un altre que veure unes pel·lícules en l'ordinador i dormir.
Després de veure una peli intento dormir. Així que agafo el meu sac i m'estiro al costat d'una columna de l'aeroport, al terra clar. Tranquils, no sóc l'únic ja que això sembla un hotel. Em costa dormir, suposo que a causa del “jet lag” o potser pels nervis. Finalment, quan aconsegueixo tancar els ulls em desperta una treballadora d'Stansted (bè, a mi i a tots) dient que ens aixequem ja que l'aeroport s'estava posant molt concorregut. Miro l'hora i atenció....sol són les 4.30h del matí!!!
Que fer ara? Doncs dono voltes com una “anima en pena” i amb la cara de dormit per l'aeroport. Porto unes quantes hores sense dormir. Per fi arriben les 6h, facturo i cap a la porta d'embarcament. És aquí on em trobo amb una parella d'espanyols i el seu fill de 9 mesos. M'expliquen que és el 3er vol que intenten agafar ja que els dos anteriors (el dia abans) els han perdut per que han arribat tard...Clar, jo volia dir-lis, esteu una mica empanats, no? Però no era el moment. Hauríeu d'haver vist les seves cares. Estaven destrossats tan físicament com moralment. Van tenir que dormir a l'aeroport i, a més, es van gastar uns 400 euros extres!! uuuaaauu!!!
Bé, arriba el moment. Desprès de dues hores més ja estic a Girona. Agafo la maleta i al sortir, com no, els meus pares m'estan esperant allà. I amb ells, 4 entrepans de fuet!! que bé!! A partir d'aquí ja us ho podeu imaginar. Les típiques preguntes: com ha anat? Que has fet? Bla, bla, bla...Estic content d'estar a Granollers però la veritat, em sento una mica raro. A veure si m'adapto ràpidament!!!
El viaje se ha hecho muy largo. Primero de todo, 13h en un avión de Air Asia, una compañía de "low cost” de aquellas tierras. Como os podéis imaginar la comida no estaba incluida, los asientos son estrechos y tampoco hay tele. Claro, tampoco he pagado mucho pero hay gente que todavía ha pagado menos que yo. Además, había dos niños a mi lado que no han parado de llorar, pelearse, dormir y moverse todo el rato. Qué suerte que tengo, no? Les he hecho varías miradas de estas amenazadoras y...no ha funcionado.
A les 23h hora local arribo a Londres. El meu avió cap a Girona no surt fins el dia següent a les 7h del matí. Clar, no em queda cap altre opció que dormir a l'aeroport. Tenia un pla perfecte: connectar-me a Internet amb el meu portàtil així la nit passarà més ràpidament. Segur que a Stansted, un aeroport de Londres tenen Wifi...doncs no!!! Si que hi ha però es pagant. No m'ho puc creure...fins i tot als aeroports de Malàisia i Indonèsia tenen Wifi gratis!!! Vist això adopto el plan B que no és un altre que veure unes pel·lícules en l'ordinador i dormir.
Després de veure una peli intento dormir. Així que agafo el meu sac i m'estiro al costat d'una columna de l'aeroport, al terra clar. Tranquils, no sóc l'únic ja que això sembla un hotel. Em costa dormir, suposo que a causa del “jet lag” o potser pels nervis. Finalment, quan aconsegueixo tancar els ulls em desperta una treballadora d'Stansted (bè, a mi i a tots) dient que ens aixequem ja que l'aeroport s'estava posant molt concorregut. Miro l'hora i atenció....sol són les 4.30h del matí!!!
Que fer ara? Doncs dono voltes com una “anima en pena” i amb la cara de dormit per l'aeroport. Porto unes quantes hores sense dormir. Per fi arriben les 6h, facturo i cap a la porta d'embarcament. És aquí on em trobo amb una parella d'espanyols i el seu fill de 9 mesos. M'expliquen que és el 3er vol que intenten agafar ja que els dos anteriors (el dia abans) els han perdut per que han arribat tard...Clar, jo volia dir-lis, esteu una mica empanats, no? Però no era el moment. Hauríeu d'haver vist les seves cares. Estaven destrossats tan físicament com moralment. Van tenir que dormir a l'aeroport i, a més, es van gastar uns 400 euros extres!! uuuaaauu!!!
Bé, arriba el moment. Desprès de dues hores més ja estic a Girona. Agafo la maleta i al sortir, com no, els meus pares m'estan esperant allà. I amb ells, 4 entrepans de fuet!! que bé!! A partir d'aquí ja us ho podeu imaginar. Les típiques preguntes: com ha anat? Que has fet? Bla, bla, bla...Estic content d'estar a Granollers però la veritat, em sento una mica raro. A veure si m'adapto ràpidament!!!
El viaje se ha hecho muy largo. Primero de todo, 13h en un avión de Air Asia, una compañía de "low cost” de aquellas tierras. Como os podéis imaginar la comida no estaba incluida, los asientos son estrechos y tampoco hay tele. Claro, tampoco he pagado mucho pero hay gente que todavía ha pagado menos que yo. Además, había dos niños a mi lado que no han parado de llorar, pelearse, dormir y moverse todo el rato. Qué suerte que tengo, no? Les he hecho varías miradas de estas amenazadoras y...no ha funcionado.
A las 23h hora local llego a Londres. Mi avión hacia Girona no sale hasta el día siguiente a las 7h de la mañana. Claro, no me queda otra opción que dormir en el aeropuerto. Tenía un plan perfecto: conectarme a Internet con mi portátil así la noche pasaria más rápidamente. Seguro que en Stansted, un aeropuerto de Londres tienen Wifi...pues no!!! Si que hay pero se pagando. No me lo puedo creer...incluso en los aeropuertos de Malasia e Indonesia tienen Wifi gratis!!! Visto esto adopto el plan B que no es otro que ver unas películas en el ordenador y dormir.
Tras ver una peli intento dormir. Así que cojo mi saco y me estiro junto a una columna del aeropuerto, en el suelo claro. Tranquilos, no soy el único ya que esto parece un hotel. Me cuesta dormir, supongo que debido al “jet lag” o quizás por los nervios. Finalmente, cuando consigo cerrar los ojos me despierta una trabajadora de Stansted (bueno, a mí y a todos) diciendo que nos levantemos ya que el aeropuerto se estaba poniendo muy concurrido. Miro la hora y atención....solo son las 4.30h de la mañana!!!
Que hacer ahora? Pues doy vueltas como “una alma en pena” y con la cara de dormido por el aeropuerto. Ya llevo unas cuántas horas sin dormir. Por fin llegan las 6h, facturo y hacia la puerta de embarque. Es aquí dónde me encuentro con una pareja de españoles y su hijo de 9 meses. Me explican que es el 3er avión que intentan coger ya que los dos anteriores (el día antes) los han perdido por que han llegado tarde...Claro, yo quería decirles, estáis algo empanados, no? Pero no era el momento. Tendriais que haber visto sus caras. Estaban destrozados tanto físicamente como moralmente. Tuvieron que dormir en el aeropuerto y, además, se gastaron unos 400 euros extras!! uuuaaauu!!!
Bien, llega el momento. Después de dos horas más ya estoy en Girona. Cojo la maleta y al salir, como no, mis padres me están esperando allá. Y con ellos, 4 bocadillos de fuet!! que bien!! A partir de aquí ya os lo podéis imaginar. Las típicas preguntas: cómo ha ido? Que has hecho? Bla, bla, bla...Estoy contento de estar en Granollers pero la verdad, me siento algo raro. A ver si me adapto rápidamente!!!
Miki Fog
Miki Fog
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada