dimarts, 24 d’agost del 2010

Apurant les últimes hores a Kuala Lumpur/ Apurando las últimas horas en Kuala Lumpur

Unes dues hores separen Banda Aceh (Indonèsia) de la capital de Malàisia: Kuala Lumpur. Ja vaig estar aquí fa dos anys i he vingut solament per que el meu vol surt demà mateix cap a Londres. Kuala Lumpur és una ciutat molt ben connectada amb la resta d'Àsia i amb Europa i és des d'on vaig trobar el bitllet més barato per tornar a casa.
Fa mal temps. Que li farem. La veritat és que no importa per que no m'he plantejat fer “turiskeo” per aquí sinó matar una mica les hores. M'he donat l'últim luxe del meu viatge i en l'última nit he agafat una habitació en un hotel de 5 estrelles, jeje. Estem al pis 32 i la piscina està en el pis 33. Com us podeu imaginar tenim una vista increïble de la ciutat i des de la nostra finestra es veuen clarament les torres Petronas, les torres més altes del món fa uns anys.
Vaig cap al barri xinés a fer unes quantes compres i desprès a dormir. No passen ni 24h des de que he arribat a Kuala Lumpur i ja deixo l'hotel cap a l'aeroport. El “botones” em demana si vull un taxi però li contesto que jo sóc un “motxilero” i que després d'un petit capritx d'una nit ja he tornat a la vida real. Així que agafem l'autobús local com la resta de mortals. Potser esperava també una propina...jeje, pobre...
Estic trist i content al mateix temps. El viatge està a punt d'acabar. M'acomiado de Lailla, la meva companya de viatge durant els últims dos mesos. A l'aeroport facturo la maleta i faig les cues pertinents per embarcar a l'avió. Ja no hi ha marxa enrere, snif, snif. Ens veiem a Barcelona!!!!

Unas dos horas separan Banda Aceh (Indonesia) de la capital de Malasia: Kuala Lumpur. Ya estuve aquí hace dos años y he venido solamente por que mi vuelo sale mañana mismo hacia Londres. Kuala Lumpur es una ciudad muy bien conectada con el resto de Asia y Europa y es desde dónde encontré el billete más barato para volver a casa. Hace mal tiempo. Que le vamos a hacer. La verdad es que no importa por que no me he planteado hacer “turiskeo” por aquí sino matar las horas. Me he dado el último lujo de mi viaje y en la última noche he cogido una habitación en un hotel de 5 estrellas, jeje. Estamos en el piso 32 y la piscina está en el piso 33. Como os podéis imaginar tenemos una vista increíble de la ciudad y desde nuestra ventana se ven claramente las torres Petronas, las torres más altas del mundo hace unos años.
Voy hacia el barrio chino a hacer unas cuántas compras y después a dormir. No pasan ni 24h desde que he llegado a Kuala Lumpur y ya dejo el hotel hacia el aeropuerto. El “botones” me pide si quiero un taxi pero le contesto que yo soy un "motxilero” y que tras un pequeño capricho de una noche ya he vuelto a la vida real. Así que cogemos el autobús local como el resto de los mortales. Quizás esperaba también una propina...jeje, pobre...
Estoy triste y contento al mismo tiempo. El viaje está a punto de acabar. Me despido de Lailla, mi compañera de viaje durante los últimos dos meses. En el aeropuerto facturo la maleta y hago las colas pertinentes para embarcar en el avión. Ya no hay marcha atrás, snif, snif. Nos vemos en Barcelona!!!!

Miki Lumpur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada