El viatge no ha estat gens malament. M'he fet amic d'un Vietnamita i m'he intentat comunicar amb ell com podia ja que ell no parlava anglès...i jo de moment no parlo Vietnamita o com dic jo, el meu Vietnamita té un accent molt del nord, jeje. Com no, ens han estafat quan ens han dit el preu bitllet del bus però aquest cop m'he fixat amb el que pagava la gent i he pagat el preu just amb els diners justos. Després d'una petita discussió aquesta vegada no m'han fet fora del bus.
Hoi An, patrimoni de l'humanitat. La veritat és que el centre històric de cases tradicionals xineses està molt net i ben cuidat i així com el meu “hostel”. Puc dir que en el Vietnam he trobat la millor relació qualitat-preu en quant a les habitacions on he dormit. Molt netes, amb TV, sabons, raspalls i pasta de dents i paper de vater.
A Hoi An la gent sembla bastant amable i acollidora. El poble té una maca platja a uns 4 kilòmetres a la qual vaig arribar amb bicicleta pedalejant tranquil·lament sota les palmeres... que bonic m'ha quedat, eh!!. Les platges del Vietnam no són les platges paradisíaques de Tailàndia que jo m'imaginava però sempre les palmeres que hi ha per aquí donen un toc especial i exòtic a tota platja.
Pel que realment destaca Hoi An, a part de ser patrimoni de l'humanitat, és per la gran quantitat de tendes de roba que hi ha. No són tendes de roba normal sinó que et fan la roba a mida. Solament necessites portar una foto del que vols o portar un disseny i ells t'ho fan i el copien en un dia o dos i per un preu molt econòmic. Clar està, la qualitat no és la millor. Esta ple de noies que van als sastres de Hoi An amb fotos de famoses i que volen el mateix vestit que elles. Les botigues també estan plenes de revistes de moda i del cor per que els clients puguin escollir millor el que volen. Les millors marques de Pret A Porter es fan aquí cada dia...i en unes hores i , la veritat, les fan exactament iguals. Jo no m'he fet cap encara que m'agradava molt un disseny de l'Scarlett Johanson que va portar l'any passat al festival de Cannes, jeje.
Un dels dies a Hoi An vaig tenir un antull (“antojo” en castellà...que raro, no?). Em venia de gust pa amb tomàquet així que vaig recorre varies tendes, un mercat i finalment uns quants restaurants per trobar oli d'oliva. Tothom m'oferia oli vegetal i per fi, en un restaurant Italià vaig trobar l'oli que buscava. Em devien veure la cara de necessitat per que me'l van donar gratis. Pel pa no hi problema ja que hi ha “baguetes” per tot el Vietnam. El motiu és que els francesos van estar per aquí, per Indoxina, i clar, amb ells també el pa. Sol us puc dir una cosa...quin esmorzar, quin esmorzar!!!
El viaje no ha ido nada mal. Me he hecho amigo de un Vietnamita y me he intentado comunicar con él cómo podía ya que él no hablaba inglés...y yo, por el momento, no hablo Vietnamita o como digo yo, mi Vietnamita tiene un acento muy del norte, jeje.
Hoi An, patrimoni de l'humanitat. La veritat és que el centre històric de cases tradicionals xineses està molt net i ben cuidat i així com el meu “hostel”. Puc dir que en el Vietnam he trobat la millor relació qualitat-preu en quant a les habitacions on he dormit. Molt netes, amb TV, sabons, raspalls i pasta de dents i paper de vater.
A Hoi An la gent sembla bastant amable i acollidora. El poble té una maca platja a uns 4 kilòmetres a la qual vaig arribar amb bicicleta pedalejant tranquil·lament sota les palmeres... que bonic m'ha quedat, eh!!. Les platges del Vietnam no són les platges paradisíaques de Tailàndia que jo m'imaginava però sempre les palmeres que hi ha per aquí donen un toc especial i exòtic a tota platja.
Pel que realment destaca Hoi An, a part de ser patrimoni de l'humanitat, és per la gran quantitat de tendes de roba que hi ha. No són tendes de roba normal sinó que et fan la roba a mida. Solament necessites portar una foto del que vols o portar un disseny i ells t'ho fan i el copien en un dia o dos i per un preu molt econòmic. Clar està, la qualitat no és la millor. Esta ple de noies que van als sastres de Hoi An amb fotos de famoses i que volen el mateix vestit que elles. Les botigues també estan plenes de revistes de moda i del cor per que els clients puguin escollir millor el que volen. Les millors marques de Pret A Porter es fan aquí cada dia...i en unes hores i , la veritat, les fan exactament iguals. Jo no m'he fet cap encara que m'agradava molt un disseny de l'Scarlett Johanson que va portar l'any passat al festival de Cannes, jeje.
Un dels dies a Hoi An vaig tenir un antull (“antojo” en castellà...que raro, no?). Em venia de gust pa amb tomàquet així que vaig recorre varies tendes, un mercat i finalment uns quants restaurants per trobar oli d'oliva. Tothom m'oferia oli vegetal i per fi, en un restaurant Italià vaig trobar l'oli que buscava. Em devien veure la cara de necessitat per que me'l van donar gratis. Pel pa no hi problema ja que hi ha “baguetes” per tot el Vietnam. El motiu és que els francesos van estar per aquí, per Indoxina, i clar, amb ells també el pa. Sol us puc dir una cosa...quin esmorzar, quin esmorzar!!!
El viaje no ha ido nada mal. Me he hecho amigo de un Vietnamita y me he intentado comunicar con él cómo podía ya que él no hablaba inglés...y yo, por el momento, no hablo Vietnamita o como digo yo, mi Vietnamita tiene un acento muy del norte, jeje.
Como no, nos han estafado cuando nos han dicho el precio billete del bus pero esta vez me he fijado con lo que pagaba la gente y he pagado el precio justo con el dinero justo. Tras una pequeña discusión esta vez no me han hechado fuera del bus.
Hoi An, patrimonio de la humanidad. La verdad es que el centro histórico de casas tradicionales chinas está muy limpio y bien cuidado, así como mi “hostel”. Puedo decir que en Vietnam he encontrado la mejor relación calidad-precio en cuanto a las habitaciones dónde he dormido. Muy limpias, con TV, jabones, cepillos y pasta de dientes y papel de vater.
En Hoi An la gente parece bastante amable y acogedora. El pueblo tiene una bonita playa a unos 4 kilómetros a la cual llegué en bicicleta pedaleando tranquilamente bajo las palmeras... que bien me ha quedado, eh!!. Las playas del Vietnam no son las playas paradisiacas de Tailandia que yo me imaginaba pero siempre las palmeras que hay por aquí dan un toque especial y exótico a toda playa.
Por lo que realmente destaca Hoi An, aparte de ser patrimonio de la humanidad, es por la gran cantidad de tiendas de ropa que hay. No son tiendas de ropa normales sino que te hacen la ropa a medida. Solamente necesitas traer una foto de lo que quieres o traer un diseño y ellos te lo hacen y lo copian en un día o dos y por un precio muy económico. Claro está, la calidad no es la mejor. Esta lleno de chicas que van a los sastres de Hoi An con fotos de famosas y que quieren el mismo vestido que ellas. Las tiendas también están llenas de revistas de moda y del corazón para que los clientes puedan escoger mejor lo que quieren. Las mejores marcas de Pret A Porter se hacen aquí cada día...y en unas horas y , la verdad, las hacen exactamente iguales. Yo no me he hecho nada aunque me gustaba mucho un diseño de Scarlett Johanson que llevó el año pasado en el festival de Cannes, jeje.
Uno de los días en Hoi An tuve un antojo. Me vino de gusto pan con tomate así que me recorrí varías tiendas, un mercado y finalmente unos cuántos restaurantes para encontrar aceite de oliva. Todo el mundo me ofrecía aceite vegetal y por fin, en un restaurante Italiano encontré el aceite que buscaba. Me debíeron ver la cara de necesidad por que me lo dieron gratis. Por el pan no hubo problema ya que hay “baguetes” por todo Vietnam. El motivo es que los franceses estuvieron por aquí, por Indoxina, y claro, con ellos también el pan. Solo os puedo decir una cosa...vaya desayuno, vaya desayuno!!!
Miki Mekong
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada