Després de 3 dies a Ninh Binh és hora altre vegada de moure's cap al sud. Desafortunadament no hem pogut comprar el bitllet de bus cap a la nostra pròxima destinació per que tots els busos estaven ja plens però tampoc volem quedar-nos una altre nit aquí per que no tenim gaire dies a Vietnam. És per això que decidim agafar el primer bus local que vagi cap al sud i veure fins on podem arribar.
Ja estem en el bus i com sempre aquí al Vietnam ens intenten estafar. Ens diuen un preu del bitllet que considerem massa alt i que estem segurs que l'altre gent del bus ha pagat un preu més baix. Ens neguem a pagar, volem pagar menys i ens fan fora del bus, jeje. En aquest punt i al mig d'una carretera que no sabem on va decidim fer auto-stop i, atenció, funciona!!! Un camioner ens recull molt amablement i ens porta una mica més al sud, sol uns quants kilòmetres però. Anem agafant bus local darrera bus local. El viatge entre esperes i la velocitat d'aquests busos locals comença a fer-se molt llarg. Arribem per fi a una gran ciutat que per cert no me'n recordo del nom. El més important és que hi ha una estació de tren així que comprem un bitllet a Dong Hoi, una petita població més al sud i a la qual arribem a les 3h de la matinada.
A part del llarg viatge tot a sortit bé. Trobem allotjament fàcilment tot i l'hora que és i al dia següent anem a veure la ciutat. Encara que no m'havia plantejat parar aquí em trobo amb una sorpresa molt agradable...no hi ha turistes aquí, la ciutat és maca i hi ha una platja sense ningú i a més, neta. Tot i així sol ens quedem mig dia per que necessitem arribar a Hoi An, una altre ciutat patrimoni de l'humanitat. Com no, un altre bus ens espera. Bé, un mini-bus amb gent local. Després de lluitar per un preu just, seguim el nostre camí cap el sud.
Después de 3 días en Ninh Binh es hora otra vez de moverse hacia el sur. Desafortunadamente no hemos podido comprar el billete de autobus hacia nuestro próximo destino ya que todos los buses estaban ya llenos pero tampoco queremos quedarnos otra noche aquí por que no tenemos demasiados días en Vietnam. Es por eso que decidimos coger el primer bus local que vaya hacia el sur y ver hasta dónde podemos llegar.
Ja estem en el bus i com sempre aquí al Vietnam ens intenten estafar. Ens diuen un preu del bitllet que considerem massa alt i que estem segurs que l'altre gent del bus ha pagat un preu més baix. Ens neguem a pagar, volem pagar menys i ens fan fora del bus, jeje. En aquest punt i al mig d'una carretera que no sabem on va decidim fer auto-stop i, atenció, funciona!!! Un camioner ens recull molt amablement i ens porta una mica més al sud, sol uns quants kilòmetres però. Anem agafant bus local darrera bus local. El viatge entre esperes i la velocitat d'aquests busos locals comença a fer-se molt llarg. Arribem per fi a una gran ciutat que per cert no me'n recordo del nom. El més important és que hi ha una estació de tren així que comprem un bitllet a Dong Hoi, una petita població més al sud i a la qual arribem a les 3h de la matinada.
A part del llarg viatge tot a sortit bé. Trobem allotjament fàcilment tot i l'hora que és i al dia següent anem a veure la ciutat. Encara que no m'havia plantejat parar aquí em trobo amb una sorpresa molt agradable...no hi ha turistes aquí, la ciutat és maca i hi ha una platja sense ningú i a més, neta. Tot i així sol ens quedem mig dia per que necessitem arribar a Hoi An, una altre ciutat patrimoni de l'humanitat. Com no, un altre bus ens espera. Bé, un mini-bus amb gent local. Després de lluitar per un preu just, seguim el nostre camí cap el sud.
Después de 3 días en Ninh Binh es hora otra vez de moverse hacia el sur. Desafortunadamente no hemos podido comprar el billete de autobus hacia nuestro próximo destino ya que todos los buses estaban ya llenos pero tampoco queremos quedarnos otra noche aquí por que no tenemos demasiados días en Vietnam. Es por eso que decidimos coger el primer bus local que vaya hacia el sur y ver hasta dónde podemos llegar.
Ya estamos en el bus y como siempre aquí en Vietnam nos intentan estafar. Nos dicen un precio del billete que consideramos demasiado alto y estamos seguros que la otra gente del bus ha pagado un precio más bajo. Nos negamos a pagar, queremos pagar menos y nos echan fuera del bus, jeje. En este punto y en medio de una carretera que no sabemos dónde va decidimos hacer auto-stop y, atención, funciona!!! Un camionero nos recojió muy amablemente y nos llevó un poco más al sur, pero solo unos cuántos kilòmetres . Vamos cogiendo un bus local después de otro. El viaje, entre esperas y la velocidad de estos autobuses locales, empieza a hacerse muy largo. Llegamos por fin a una gran ciudad que por cierto no me acuerdo del nombre. Lo más importante es que hay una estación de tren así que compramos un billete hacia Dong Hoi, una pequeña población más al sur y a la cual llegamos a las 3h de la madrugada.
Aparte del largo viaje todo a salido bien. Encontramos alojamiento fácilmente a pesar de la hora que es y al día siguiente vamos a ver la ciudad. Aunque no me había planteado parar aquí me encuentro con una sorpresa muy agradable...no hay turistas aquí, la ciudad es bonita y hay una playa sin nadie y además, limpia. Aún así solo nos quedamos medio día por que necesitamos llegar a Hoi An, una ciudad patrimonio de la humanidad. Como no, otro bus nos espera. Bien, uno mini-bus con gente local. Tras luchar por un precio justo, seguimos nuestro camino hacia el sur.
Miki Mekong
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada