Com no, un altre bus per arribar a Nha Trang. Aquest cop el bus era un de turístic, de lliteres. Es curiós aquest bus ja que els turistes ocupaven les lliteres de dalt i els Vietnamites les lliteres de baix així com els passadissos. Vaig arribar a les 6h del matí després de viatjar tota la nit i tot el passeig marítim estava ple de Vietnamites corrent, fent aeròbic, ballant o banyant-se a la platja. Si, si, a les 6h del matí.
Nha Trang és una ciutat costera Vietnam. És molt, molt turística tan per turistes estrangers com per turistes Vietnamites. Per a mi no té res d'especial ja que s'assembla a una platja de Salou. Em vaig donar el luxe d'agafar un hotel a peu de platja encara que sol fos per un dia.
Fins ara al Vietnam, a part de Sapa, he tingut sort amb el temps. Fa molt sol així que vaig passar el dia a la platja des de les 7h del matí. Això si que s'ha de dir, encara que no és la platja d'aigües cristal·lines que voldria, la platja estava molt neta, tan la sorra com l'aigua. Per la tarda, i després d'una sobredosis de sol, tocava descansar. Quina vida més dura.
Com sempre, i si no trobo res especial en un lloc, decideixo comprar un bitllet de bus per el dia següent. Per la nit em vaig arriscar i vaig anar a un restaurant espanyol...mala elecció!! El pernil deixava molt que desitjar (era salat, salat), la sangria tenia gust a tot menys a sangria i el pa amb tomàquet...sense comentaris...hauria d'haver entrat a la cuina per fer un curs “expres” d'untar el pa. I el millor de tot, és que no era barato. Però bueno, és el que hi ha!!
Com us vaig dir, al Vietnam es pot trobar “baguetes” per tot arreu. I clar, amb tantes hores que fem de bus, la nostra dieta diària, al menys un cop al dia, és un tros de pa amb formatge tipus “quesitos de “la vaca que rie” (“a palo seco”, clar, sense oli), patates chips (sempre i quan trobem el sabor que en agrada ja que hi ha sabors de ben estranys) i aigua per aguantar la calor. Aquesta “delicatesen” culinària és fàcil de fer, de transportar i de trobar. Encara em queden uns dies més al Vietnam i ja somio amb la vaca dels “quesitos”...s'estarà rient de mi?? jeje
Como no, otro autobus para llegar a Nha Trang. Esta vez, el bus era uno de turístico, de literas. Es curioso este bus ya que los turistas ocupaban las literas de arriba y los Vietnamitas las literas de abajo así como los pasillos. Llegué a las 6h de la mañana después de viajar toda la noche y todo el paseo marítimo estaba lleno de Vietnamites corriendo, haciendo aeróbic, bailando o bañándose en la playa. Si, si, a las 6h de la mañana.
Nha Trang és una ciutat costera Vietnam. És molt, molt turística tan per turistes estrangers com per turistes Vietnamites. Per a mi no té res d'especial ja que s'assembla a una platja de Salou. Em vaig donar el luxe d'agafar un hotel a peu de platja encara que sol fos per un dia.
Fins ara al Vietnam, a part de Sapa, he tingut sort amb el temps. Fa molt sol així que vaig passar el dia a la platja des de les 7h del matí. Això si que s'ha de dir, encara que no és la platja d'aigües cristal·lines que voldria, la platja estava molt neta, tan la sorra com l'aigua. Per la tarda, i després d'una sobredosis de sol, tocava descansar. Quina vida més dura.
Com sempre, i si no trobo res especial en un lloc, decideixo comprar un bitllet de bus per el dia següent. Per la nit em vaig arriscar i vaig anar a un restaurant espanyol...mala elecció!! El pernil deixava molt que desitjar (era salat, salat), la sangria tenia gust a tot menys a sangria i el pa amb tomàquet...sense comentaris...hauria d'haver entrat a la cuina per fer un curs “expres” d'untar el pa. I el millor de tot, és que no era barato. Però bueno, és el que hi ha!!
Com us vaig dir, al Vietnam es pot trobar “baguetes” per tot arreu. I clar, amb tantes hores que fem de bus, la nostra dieta diària, al menys un cop al dia, és un tros de pa amb formatge tipus “quesitos de “la vaca que rie” (“a palo seco”, clar, sense oli), patates chips (sempre i quan trobem el sabor que en agrada ja que hi ha sabors de ben estranys) i aigua per aguantar la calor. Aquesta “delicatesen” culinària és fàcil de fer, de transportar i de trobar. Encara em queden uns dies més al Vietnam i ja somio amb la vaca dels “quesitos”...s'estarà rient de mi?? jeje
Como no, otro autobus para llegar a Nha Trang. Esta vez, el bus era uno de turístico, de literas. Es curioso este bus ya que los turistas ocupaban las literas de arriba y los Vietnamitas las literas de abajo así como los pasillos. Llegué a las 6h de la mañana después de viajar toda la noche y todo el paseo marítimo estaba lleno de Vietnamites corriendo, haciendo aeróbic, bailando o bañándose en la playa. Si, si, a las 6h de la mañana.
Nha Trang es una ciudad costera del Vietnam. Es muy, muy turística tanto para turistas extranjeros como para turistas Vietnamitas. Para mí no tiene nada de especial ya que se parece a una playa de Salou. Me di el lujo de coger un hotel a pie de playa aunque solo fuera por un día.
Hasta ahora en el Vietnam, aparte de Sapa, he tenido suerte con el tiempo. Hace mucho sol así que pasé el día en la playa desde las 7h de la mañana. Hay que decir que aunque no es la playa de aguas cristalinas que quería, la playa estaba muy limpia, tanto la arena como el agua. Por la tarde, y tras una sobredosis de sol, tocaba descansar. Qué vida más dura.
Como siempre, y si no encuentro nada especial en un lugar, decido comprar un billete de bus para el día siguiente. Por la noche me arriesgué y fui a un restaurante español...mala elección!! El jamón dejaba mucho que desear (era salado, salado), la sangria tenía gusto a todo menos a sangria y el pan con tomate...sin comentarios...tendría que haber entrado a la cocina para hacer un curso “expres” de untar el pan. Y lo mejor de todo, es que no era barato. Pero bueno, es lo que hay!!
Como os dije, en el Vietnam se puede encontrar “baguetes” todas partes. Y claro, con tantas horas que pasamos en los autobuses, nuestra dieta diaria, al menos una vez al día, es un trozo de pan con queso tipo “quesitos" de "la vaca que rie” (“a palo seco”, claro, sin aceite), patatas chips (siempre y cuando encontremos el sabor que no guste ya que hay sabores muy raros) y agua para aguantar el calor. Esta “delicatesen” culinaria es fácil de hacer, de transportar y de encontrar. Todavía me quedan unos días más en el Vietnam y ya sueño con la vaca de los “quesitos”...se estará riendo de mí?? jeje
Miki Mekong
Miki Mekong
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada