Continuem el camí, creuem més muntanyes i arribem a Shigatse, la 2a ciutat més gran del Tibet. Fins el moment ens havíem parat a dormir a pobles on la presència Xinesa era més que evident, en quant a edificis i a la gent. A Shigatse es pot sentir l'atmosfera Tibetana. Per cert, avui és el primer dia que prenem una dutxa. Després de tres dies on l'allotjament era bastant bàsic amb la seva corresponent aigua freda i el fred que fa per la nit a tot el Tibet va fer que ningú tingués ganes de la tan esperada dutxa. Per sort, a partir del tercer dia l'allotjament va canviar radicalment per hotels de 3 i 4 estrelles . Un “motxilero” com jo no està acostumat a aquestes coses....quin luxe!!! Ah, i per fi, per fi veiem els primers Iacs, jeje.
Bueno, visitem algun dels innumerables temples i monestirs budistes, veiem els monjos en la seva plegaria diària i fins i tot un dia els veiem dansant amb els seus vestits tradicionals de color grana. Veiem les “stupes” budistes, que són edificis en forma de campana i que contenen relíquies i budes. Als monestirs sempre pots trobar les “prayer wheels”, cilindres amb plegaries que els tibetans fan girar, sempre en el sentit de les agulles del rellotge. Molts dels pelegrins Tibetans també mouen sense parar i mentre caminen o estan asseguts, a totes hores, un pal el qual fa girar un petit cilindre (amb plegaries a l'interior, com no). Difícil d'explicar, mireu les fotos.
Encara tenim sort amb el temps i aconseguim veure la cara Nord del mont Everest. L'últim dia abans d'arribar a Lhasa, creuem un llac a uns 4000 metres d'alçada i amb un color turquesa que fa que et quedis bocabadat. Ah....i més Iacs!!!
Ja us he dit que no dormo bé aquest dies i són moltes hores en el bus. Tinc que lluitar amb mi mateix per no quedar-me dormit. No vull quedar-me adormit ja que em puc perdre alguna cosa. Demà arribem a Lhasa després de 5 dies en bus i uns 1200 kilòmetres. Per fi veuré el Palau de Potala amb els meus propis ulls, jeje.
Continuamos el camino, cruzamos más montañas y llegamos a Shigatse, la 2ª ciudad más grande del Tibet. Hasta el momento nos habíamos parado a dormir en pueblos dónde la presencia China era más que evidente, en en cuanto a edificios y a la gente. En Shigatse se puede sentir la atmósfera Tibetana. Por cierto, hoy es el primer día que tomamos una ducha. Tras tres días dónde el alojamiento era bastante básico con su correspondiente agua fría y el frío que hace por la noche en todo el Tibet hizo que nadie tuviera ganas de la tan esperada ducha. Por suerte, a partir del tercer día el alojamiento cambió radicalmente por hoteles de 3 y 4 estrellas . Un “mochilero” como yo no está acostumbrado a estas cosas....qué lujo!!! Ah, y al fin, al fin vemos los primeros Yacs, jeje.
Bueno, visitem algun dels innumerables temples i monestirs budistes, veiem els monjos en la seva plegaria diària i fins i tot un dia els veiem dansant amb els seus vestits tradicionals de color grana. Veiem les “stupes” budistes, que són edificis en forma de campana i que contenen relíquies i budes. Als monestirs sempre pots trobar les “prayer wheels”, cilindres amb plegaries que els tibetans fan girar, sempre en el sentit de les agulles del rellotge. Molts dels pelegrins Tibetans també mouen sense parar i mentre caminen o estan asseguts, a totes hores, un pal el qual fa girar un petit cilindre (amb plegaries a l'interior, com no). Difícil d'explicar, mireu les fotos.
Encara tenim sort amb el temps i aconseguim veure la cara Nord del mont Everest. L'últim dia abans d'arribar a Lhasa, creuem un llac a uns 4000 metres d'alçada i amb un color turquesa que fa que et quedis bocabadat. Ah....i més Iacs!!!
Ja us he dit que no dormo bé aquest dies i són moltes hores en el bus. Tinc que lluitar amb mi mateix per no quedar-me dormit. No vull quedar-me adormit ja que em puc perdre alguna cosa. Demà arribem a Lhasa després de 5 dies en bus i uns 1200 kilòmetres. Per fi veuré el Palau de Potala amb els meus propis ulls, jeje.
Continuamos el camino, cruzamos más montañas y llegamos a Shigatse, la 2ª ciudad más grande del Tibet. Hasta el momento nos habíamos parado a dormir en pueblos dónde la presencia China era más que evidente, en en cuanto a edificios y a la gente. En Shigatse se puede sentir la atmósfera Tibetana. Por cierto, hoy es el primer día que tomamos una ducha. Tras tres días dónde el alojamiento era bastante básico con su correspondiente agua fría y el frío que hace por la noche en todo el Tibet hizo que nadie tuviera ganas de la tan esperada ducha. Por suerte, a partir del tercer día el alojamiento cambió radicalmente por hoteles de 3 y 4 estrellas . Un “mochilero” como yo no está acostumbrado a estas cosas....qué lujo!!! Ah, y al fin, al fin vemos los primeros Yacs, jeje.
Bueno, visitamos alguno de los innumerables templos y monasterios budistas, vemos a los monjes en su plegaría diaria e incluso un día los vemos danzando con sus vestidos tradicionales de color grana. Vemos las “stupas” budistas, que son edificios en forma de campana y que contienen reliquias y budas. En los monasterios siempre puedes encontrar las “prayer wheels”, cilindros con plegarías que los tibetanos hacen girar, siempre en el sentido de las agujas del reloj. Muchos de los peregrinos Tibetans también mueven sin cesar y mientras andan o están sentados, a todas horas, un palo el cual hace girar un pequeño cilindro (con plegarías en el interior, como no). Difícil de explicar, mirad las fotos.
Aún tenemos suerte con el tiempo y conseguimos ver la cara Norte del monte Everest. El último día antes de llegar a Lhasa, cruzamos un lago a unos 4000 metros de altura y con un color turquesa que hace que te quedes bocabierto. Ah....y más Yacs!!!
Ya os he dicho que no duermo bien estos días y son muchas horas en el bus. Tengo que luchar conmigo mismo por no quedarme dormido. No quiero quedarme dormido ya que me puedo perder alguna cosa. Mañana llegamos a Lhasa después de 5 días en bus y unos 1200 kilómetros. Al fin veré el Palacio de Potala con mis propios ojos, jeje.
Miki Lama
Miki Lama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada