Lhasa, Lhasa, per fi a Lhasa...un dels meus somnis. Tantes vegades l'he vist per TV però ja estic aquí. El primer que fem és, com no, anar a l'hotel. Vaja hotel!! Ens porten les motxilles a l'habitació i tot!! No estic acostumat, jeje.
És fàcil adonar-se, i és inevitable, de la gran influència Xinesa en tipus d'edificis, quantitat de karaokes i restaurants però sobretot, la presència militar. Hi ha controls militars amb soldats muntant guàrdia cada 100 metres (no és broma), també patrulles militars cada dos per tres i fins i tot, militars als terrats vigilant a la gent dels carrers i places. Totalment sembla una ciutat ocupada. El guia ens repeteix una i altre vegada de no fer fotos als policies ni militars, podríem anar a la presó. Tot i així, jo en tinc una....jeje...toma ja!!! (ups, ara que ho penso, encara no he sortit de Xina....). Desafortunadament, poc a poc els Xinesos estan fent desaparèixer la cultura Tibetana. I clar, hem arribat a Xina i moltes pàgines d'Internet estan bloquejades com per exemple Facebook, Youtube i fins i tot el meu blog.
Los Tibetans intenten fer la seva vida normal. En el centre històric de Lhasa pots imaginar com podia ser la ciutat fa temps. Cases blanques i temples. Els pelegrins Tibetans no paren de donar voltes als temples en el que anomenen “Kora” (pelegrinatge). Com més gran és la volta, més força té la plegaria i més bonança tindran. Tampoc paren de moure sense parar les seves “prayer wheels” i murmurant en veu baixa les seves plegaries. Això si, tot sempre en la direcció de les agulles del rellotge. Fins i tot hi ha peregrins que fan el “Kora” així: caminen 3 o 4 passes, s'estiren al terra, s'aixequen i caminen 3 o 4 passes més. Així durant hores, dies i nits. Tenim sort en les dates, coincidim amb el naixement de Buda (bé, els eu aniversari), això fa que Lhasa estigui ple de peregrins.
Els 3 dies que passem a Lhasa aprofitem per veure més monestirs i temples i per visitar el magnific Palau de Potala. És un palau que domina tota la ciutat i on viuen els Dalai Lamas. No em puc creure que estigui aquí davant. Uuuuhhhaaaaauuu!!!
Aprofitem també Lhasa per provar el bistec de iak, pizza de iac, te de iac, Iogurt de iac, hamburguesa de iac...tot de iak, jeje. I com no, ja toca, anem de festa per Lhasa. A la disco tothom ens mira i vol ballar amb nosaltres. Ens sentim estrelles de Rock'n'roll per un dia.
Per cert, encara no dormo molt bé ja que Lhasa es troba a 3.700 metres d'alçada. A part, tinc descomposició estomacal, el que nosaltres anomenen diarrea, jeje. És increïble que ni a Índia ni al Nepal hagi tingut diarrea i al Tibet si. Crec que també és a causa de l'alçada. Bueno, no em separaré molt del lavabo per si de cas!!
Lhasa, Lhasa, por fin en Lhasa...uno de los mis sueños. Tantas veces la he visto por TV pero ya estoy aquí. Lo primero que hacemos es, como no, ir al hotel. Vaya hotel!! Nos llevan las mochilas a la habitación!! No estoy acostumbrado, jeje.
És fàcil adonar-se, i és inevitable, de la gran influència Xinesa en tipus d'edificis, quantitat de karaokes i restaurants però sobretot, la presència militar. Hi ha controls militars amb soldats muntant guàrdia cada 100 metres (no és broma), també patrulles militars cada dos per tres i fins i tot, militars als terrats vigilant a la gent dels carrers i places. Totalment sembla una ciutat ocupada. El guia ens repeteix una i altre vegada de no fer fotos als policies ni militars, podríem anar a la presó. Tot i així, jo en tinc una....jeje...toma ja!!! (ups, ara que ho penso, encara no he sortit de Xina....). Desafortunadament, poc a poc els Xinesos estan fent desaparèixer la cultura Tibetana. I clar, hem arribat a Xina i moltes pàgines d'Internet estan bloquejades com per exemple Facebook, Youtube i fins i tot el meu blog.
Los Tibetans intenten fer la seva vida normal. En el centre històric de Lhasa pots imaginar com podia ser la ciutat fa temps. Cases blanques i temples. Els pelegrins Tibetans no paren de donar voltes als temples en el que anomenen “Kora” (pelegrinatge). Com més gran és la volta, més força té la plegaria i més bonança tindran. Tampoc paren de moure sense parar les seves “prayer wheels” i murmurant en veu baixa les seves plegaries. Això si, tot sempre en la direcció de les agulles del rellotge. Fins i tot hi ha peregrins que fan el “Kora” així: caminen 3 o 4 passes, s'estiren al terra, s'aixequen i caminen 3 o 4 passes més. Així durant hores, dies i nits. Tenim sort en les dates, coincidim amb el naixement de Buda (bé, els eu aniversari), això fa que Lhasa estigui ple de peregrins.
Els 3 dies que passem a Lhasa aprofitem per veure més monestirs i temples i per visitar el magnific Palau de Potala. És un palau que domina tota la ciutat i on viuen els Dalai Lamas. No em puc creure que estigui aquí davant. Uuuuhhhaaaaauuu!!!
Aprofitem també Lhasa per provar el bistec de iak, pizza de iac, te de iac, Iogurt de iac, hamburguesa de iac...tot de iak, jeje. I com no, ja toca, anem de festa per Lhasa. A la disco tothom ens mira i vol ballar amb nosaltres. Ens sentim estrelles de Rock'n'roll per un dia.
Per cert, encara no dormo molt bé ja que Lhasa es troba a 3.700 metres d'alçada. A part, tinc descomposició estomacal, el que nosaltres anomenen diarrea, jeje. És increïble que ni a Índia ni al Nepal hagi tingut diarrea i al Tibet si. Crec que també és a causa de l'alçada. Bueno, no em separaré molt del lavabo per si de cas!!
Lhasa, Lhasa, por fin en Lhasa...uno de los mis sueños. Tantas veces la he visto por TV pero ya estoy aquí. Lo primero que hacemos es, como no, ir al hotel. Vaya hotel!! Nos llevan las mochilas a la habitación!! No estoy acostumbrado, jeje.
Es fácil darse cuenta, y es inevitable, de la gran influencia China en los tipo de edificios, cantidad de karaokes y restaurantes pero sobre todo en la presencia militar. Hay controles militares con soldados montando guardia cada 100 metros (no es broma), también patrullas militares cada dos por tres e incluso, militares en las azoteas vigilando a la gente de las calles y plazas. Totalmente parece una ciudad ocupada. El guía nos repite una y otra vez de que no hagamos fotos a los policías ni a los militares, podríamos ir a la carcel. Aún y así, yo tengo una....jeje...toma ya!!! (ups, ahora que lo pienso, todavía no he salido de China....). Desafortunadamente, poco a poco los Chinos están haciendo desaparecer la cultura Tibetana. Y claro, hemos llegado a China y muchas páginas de Internet están bloqueadas como por ejemplo Facebook, Youtube e incluso mi blog.
Los Tibetanos intentan hacer su vida normal. En el centro histórico de Lhasa puedes imaginar cómo podía ser la ciudad hace tiempo. Casas blancas y templos. Los peregrinos Tibetanos no paran de dar vueltas a los templos en lo que denominan “Kora” (peregrinaje). Cuanto mayor es la vuelta, más fuerza tiene la plegaría y más bonanza tendrán. Tampoco paran de mover sin cesar sus “prayer wheels” y murmurando en voz baja sus plegarías. Eso si, todo siempre en la dirección de las agujas del reloj. Incluso hay peregrinos que hacen el "Kora” así: andan 3 o 4 pasos, se estiran en el suelo, se levantan y andan 3 o 4 pasas más. Así durante horas, días y noches. Tenemos suerte con las fechas, coincidimos con el nacimiento de Buda (bueno, su aniversario), eso hace que Lhasa esté lleno de peregrinos.
Los 3 días que pasamos en Lhasa aprovechamos para ver más monasterios y templos y para visitar el magnifico Palacio de Potala. Es un palacio que domina toda la ciudad y dónde viven los Dalai Lamas. No me puedo creer que esté aquí delante. Uuuuhhhaaaaauuu!!
Aprovechamos también Lhasa para probar el bistec de yak, pizza de yak, té de yak, yogur de yak, hamburguesa de yak...todo de yak, jeje. Y como no, ya toca, vamos de fiesta por Lhasa. En la disco todo el mundo nos mira y quiere bailar con nosotros. Nos sentimos estrellas de Rock' roll por un día.
Por cierto, todavía no duermo muy bien ya que Lhasa se encuentra a 3.700 metros de altura. Aparte, tengo descomposición estomacal, lo que nosotros denominamos diarrea, jeje. Es increíble que ni en India ni en el Nepal haya tenido diarrea y en Tibet sí. Creo que también es debido a la altura. Bueno, no me separaré mucho del lavabo por si acaso!!
Miki Lama
Miki Lama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada