dilluns, 26 d’abril del 2010

Annapurna Base Camp, que venim!!/ Annapurna Base Camp: que venimos!!!

Ja tenim tot el necessari per començar el nostre treking cap l'ABC, Campament Base de l'Annapurna, o si més no, això és el que pensem. Tenim roba, permisos, menjar energètic i gotes potabilitzadores d'aigua, ja que beurem aigua del riu per estalviar-nos diners.
Ens aixequem a les 6h del matí per que un bus ens porti al punt de partida, Naya Pul. En principi ens hem plantejat un treking d'uns 8 dies i uns 90km. Això comença, xino-xano comencem el camí que encara que no està indicat es pot seguir perfectament. Travessem poblats nepalesos de muntanya on la gent es super simpàtica. Gent amb tratges tradicionals de la zona, animals per tot arreu i plantacions d'arròs i blat de moro. La marihuana creix també per aquí naturalment.
El primer dia es dur i a les 19h ja estem dormint. A sobre, vaig passar fred. El meu sac de dormir és molt lleuger però no està fet per aquest fred. A les 6h del matí, un bon esmorzar i a tornar a caminar.
En el camí de l'Annapurna no es permeten els cotxes, de fet, el camí es tan estret i amb escales de pedra per tot arreu que és perillós per ases i iaks. Això vol dir que que tot el que es vulgui transportar als diferent poblets de la ruta s'ha de fer mitjançant “porteadors”. Queviures, materials de construcció, gas...tot!! Es curiós veure'm a mi, amb el meu material “The North Face”(fals per suposat), amb les meves bambes de treking, amb els meus bastons de caminar, amb sol sis kilos a la meva motxilla, pujant la muntanya com un campió però patint. Després veus als “porteadors” amb xancles, 60 kilos a l'esquena (lligats al cap) i parlant pel mòbil i cantant que t'adelanten tranquil·lament i penses....merda!!! jeje. Això fa que a mida que et separes de la civilització, els preus de tot es vagin incrementant i es comprensible.
El tercer dia les meves cames tremolen però aconsegueixo referme. Trobem unes aigües termals per relaxar-nos. També ens perdem però hi ha cases aïllades per arreu i la gent ens indica correctament. Hi ha molta gent que fa el treking amb “porteador” i guia però nosaltres (i també molt gent més) vam decidir que seria més un repte fer-lo sense, no creieu?
No cal dir que les vistes són espectaculars. Els pics nevats, creuem valls, rius i boscos. Tenim sort amb el temps i la pluja ens respecta. Això si, sempre a la tarda has d'estar en algun lloc reguardat per si de cas.
Portem 4 dies caminant i demà ja arribem al ABC. A veure.....

Ya tenemos todo lo necesario para empezar nuestro treking hacia el ABC, Campamento Base del Annapurna, o al menos, esto es lo que pensamos. Tenemos la ropa, permisos, comida energética y gotas potabilizadoras de agua, ya que beberemos agua del río para ahorrarnos dinero.
Nos levantamos a las 6h de la mañana para que un bus nos lleve hasta el punto de partida, Naya Pul. En principio nos hemos planteado un treking de unos 8 días y unos 90km.
Esto comienza, "xino-xano" empezamos el camino, que aunque no está indicado, se puede seguir perfectamente. Atravesamos poblados nepalís de montaña dónde la gente es super simpática. Gente con trajes tradicionales de la zona, animales por todas partes y plantaciones de arroz y maíz. La marihuana crece también por aquí naturalmente.
El primer día es duro y a las 19h ya estamos durmiendo. Encima, pasé frío. Mi saco de dormir es muy ligero pero no está preparado para este frío. A las 6h de la mañana, un buen desayuno y a volver a andar.
En el camino del Annapurna no se permiten los coches, de hecho, el camino es tan estrecho y con escaleras de piedra por todas partes que es peligroso para asnos y Yaks. Esto quiere decir que todo lo que se quiera transportar a los diferente poblados de la ruta se tiene que hacer mediante “porteadores”. Víveres, materiales de construcción, gas...todo!! Es curioso verme a mí, con mi material “The North Face”(falso por supuesto), con mis bambas de treking, con mis bastones de andar, con solo seis kilos en mi mochila, subiendo la montaña como un campeón pero sufriendo. Después ves a los “porteadores” con chanclas, 60 kilos a las espaldas (atados a la cabeza) y hablando por el móvil y cantando que te adelanten tranquilamente y piensas....mierda!!! jeje. Esto hace que a medida que te separas de la civilización, los precios de todo se vayan incrementando y se comprensible.
En el tercer día mis piernas tiemblan pero consigo recuperarme. Encontramos unas aguas termales para relajarnos. También nos perdemos pero hay casas aisladas por todas partes y la gente nos indica correctamente. Hay mucha gente que hace el treking con “porteadores” y guía pero nosotros (y también otra gente) decidimos que sería más un reto hacerlo sin, no creéis?
Ni que decir tiene que las vistas son espectaculares. Los picos nevados, cruzamos valles, ríos y bosques. Tenemos suerte con el tiempo y la lluvia nos respeta. Eso si, siempre por la tarde hay de estar en algún lugar resguardado por si las moscas.
Llegamos 4 días andando y mañana ya llegamos al ABC. A ver.....
Miki Sherpa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada