diumenge, 4 d’abril del 2010

Varanasi, on la realitat supera la ficció/ Varanasi, donde la realidad supera la ficción

Varanasi, Varanasi...tothom que m'anava trobant per Índia em deia que tenia que venir aquí i que m'encantaria. I és veritat!! Pensava que seria una ciutat Índia més amb el riu Ganges (si es pot diu riu) més que brut però no. Venia aquí per 3 dies i m'he quedat una setmana.
Fa calor, el riu està brut, els Indis t'agovien per que compris a les seves tendes o agafis el seu rickshaw, hi ha talls d'electricitat cada dos per tres a tota la ciutat però tot això no importa a Varansi. Es una de les ciutats mes sagrades de l' Índia i molta gent ve a morir (literalment) aquí per que les seves cendres es llencin al Ganges. Hi ha dos o tres crematoris treballant 24h sense parar. Cremar un cos val 3000 rupies (uns 50 euros) i tarda 3 hores. Si vols fer-ho més barato, pots utilitzar el crematori elèctric per 500 rupies i sol tarda una hora..però no hi ha cendres. Això si, no tothom es por cremar. Les embarassades, els nens, els morts per picada de cobra (animal de Shiva), els morts per lepra (símbol de Shiva) i els Sadhus (homes que han renunciat a tota possessió material) es tiren tal quan al riu. Bé, es posen unes pedres per que s'enfonsin però a vegades floten pel riu. Algo surrealista, la veritat.
Pels carrers estrets de Varanasi pots veure familiars o amics portant el mort embolicat amb diferents colors cap el lloc on s'ha de cremar. Les vaques passegen tranquil·lament per aquests carrers, a vegades no més amples d'un metre, i la única opció es arrambar-te a la paret. Donen ganes de dir: "bon dia senyora vaca" ja que són un més. Pels edificis, i saltant d'un lloc a l'altre, els ja inevitables monos. I búfals al riu prenent el seu bany diari.
Al costat del riu, gent resant, agafant aigua del Ganges, banyant-se, nedant, pescant, meditant, jugant al criquet o simplement parlant. Nosaltres vam fer una volta en barca a la sortida del sol i a la posta del sol. Algo inoblidable. Encara que feia calor, no em vaig banyar...digueu-me "finolis" però hauríeu de veure l'aigua, jeje. Cada nit, el Puja, cerimònia per resar, amb els seus cants, foc, encens i colors.
Bueno, no m'enrotllo més. Ah si, l'habitació era com un "zulo" però barata i sense bitxos. Vaig coincidir al hostel amb Paco, de Jaén, que portava oli d'oliva a la motxila. Així que cada dia per esmorzar, pa amb tomàquet i formatge. Delicatesen a l'índia!!! Volia anar a Kolkata (Calcuta) però com us he dit, m'he quedat més temps aquí. Així que, cap a Nepal s'ha dit!!!

Varanasi, Varanasi...todo el mundo que me iba encontrando enIndia me decía que tenía que venir aquí y que me encantaría. Y es verdad!! Pensaba que sería una ciudad India más con el río Ganges (si se puede dice río) más que sucio pero no. Venía aquí por 3 días y me he quedado una semana.
Hace calor, el río está sucio, los Indios te agovian para que compres en sus tiendas o cojas su rickshaw, hay cortes de electricidad cada dos por tres en toda la ciudad pero todo esto no importa enVaransi. Es una de las ciudades mas sagradas de la India y mucha gente viene a morir (literalmente) aquí para que sus cenizas se tiren al Ganges. Hay dos o tres crematorios trabajando 24h sin cesar. Quemar un cuerpo vale 3000 rupias (unos 50 euros) y tarda 3 horas. Si quieres hacerlo más barato, puedes utilizar el crematorio eléctrico por 500 rupias y solo auna hora..pero no hay cenizas. osi, no todo el mundo se puede quemar. Las embarazadas, los niños, los muertos por picadura de cobra (animal de Shiva), los muertos por lepra (símbolo de Shiva) y los Sadhus (hombres que han renunciado a toda posesión material) se echan tal cual al río. Bueno, se ponen unas piedras para que se hundan pero a veces flotan por el río. Algo surrealista, la verdad.
Por las calles estrechas de Varanasi puedes ver familiares o amigos llevando al muerto envuelto con diferentes colores hacia el lugar dónde se tiene que quemar. Las vacas pasean tranquilamente por estas calles, a veces no más anchas de un metro, y la única opción en engancharte a la pared. Dan ganas de decir: "buenos días señora vaca" ya que son un más. Por los edificios, y saltando de un lugar al otro, los ya inevitables monos. Y búfalos en el río tomando su baño diario.
Junto al río, gente rezando, cogiendo agua del Ganges, bañándose, nadando, pescando, meditando, jugando al criquet o simplemente hablando. Nosotros hicimos una vuelta en barca a la salida del sol y a la puesta del sol. Algo inolvidable. Aunque hacía calor, no me bañé...decidme "finolis" pero deberiais ver el agua, jeje. Cada noche, el Puja, ceremonia para rezar, con sus cantos, fuego, incienso y colores.
Bueno, no me enrollo más. Ah si, la habitación era como un "zulo" pero barata y sin bichos. Coincidí en el hostel con Paco, de Jaén, que traía aceite de oliva en su mochila. Así que cada día para desayunar, pan con tomate y queso. Delicatesen enla india!!! Quería ir a Kolkata (Calcuta) pero como os he dicho, me he quedado más tiempo aquí. Así que, hacia Nepal se ha dicho!!!

Miki Mahal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada