Ja porto 1 mes i 20 dies per l'India i no he parat de veure coses sorprenents i viure experiències inoblidables (i no he vist ni un 20%, així que hauré de tornar). Em sento a dins d'una pel·lícula. Això si, Índia cansa molt psicològicament. Els conductors de ricksaws o venedors que estan a sobre teu tot el temps, la pobresa que veus per tot arreu i el diari “regatejar” per qualsevol cosa que compris o pels hostels mateixos. Es el pa de cada dia. A aixó se li suma la brutícia per tot arreu i gent fent les seves necessitats (siguem clars, pixant i a vegades cagant) per qualsevol lloc. Les olors....Tot i així és un país fascinant.
A l'India hi ha milers de deus i tot està al voltant de la religió. Milers de temples i gent resant arreu i a qualsevol hora. Els Indis acostumen a ser bona gent. Et somriuen, i com que molts d'ells parlen anglés, sempre comencen una conversació. Les preguntes típiques són: de quin país ets? De que treballes? Estas casat? Sempre les mateixes. En quan a les vaques, com ja sabeu, són sagrades, i caminen tranquil·lament per qualsevol lloc i ningú els diu res. Fins i tot alguna d'elles entren a les tendes.
Ja porto molts kilòmetres des del 17 de febrer. En total 15.125km i 162 hores en avió, bus, minibus, tren, moto, camell i rickshaw. Això sense comptar les hores i kilòmetres a peu i esquivant les vaques, jeje. Però sabeu que, és genial.
Es hora de deixar aquest país tan increïble, ple de colors, olors i gent amable (bueno, sempre hi ha algun que altre “capullo”) i anar cap al Nepal. El final d'una etapa significa el començament d'una altre i per tant, més experiències i més coses que em sorprendran. Nepal, espera'm que vinc!!!
Ya llevo 1 mes y 20 días en la India y no he parado de ver cosas sorprendentes y vivir experiencias inolvidables (y no he visto ni un 20%, así que tendré que volver, jeje). Me siento como dentro de una película. Eso si, India cansa mucho psicológicamente. Los conductores de ricksaws o vendedores que están encima tuyo todo el tiempo, la pobreza que ves por todas partes y el diario “regatear” por cualquier cosa que compres o por los hostels mismos. Es el pan de cada día. A esto hay que sumarle la suciedad por todas partes y gente haciendo sus necesidades (seamos claros, meando y a veces cagando) por cualquier lugar. Los olores....Aún así es un país fascinante.
A l'India hi ha milers de deus i tot està al voltant de la religió. Milers de temples i gent resant arreu i a qualsevol hora. Els Indis acostumen a ser bona gent. Et somriuen, i com que molts d'ells parlen anglés, sempre comencen una conversació. Les preguntes típiques són: de quin país ets? De que treballes? Estas casat? Sempre les mateixes. En quan a les vaques, com ja sabeu, són sagrades, i caminen tranquil·lament per qualsevol lloc i ningú els diu res. Fins i tot alguna d'elles entren a les tendes.
Ja porto molts kilòmetres des del 17 de febrer. En total 15.125km i 162 hores en avió, bus, minibus, tren, moto, camell i rickshaw. Això sense comptar les hores i kilòmetres a peu i esquivant les vaques, jeje. Però sabeu que, és genial.
Es hora de deixar aquest país tan increïble, ple de colors, olors i gent amable (bueno, sempre hi ha algun que altre “capullo”) i anar cap al Nepal. El final d'una etapa significa el començament d'una altre i per tant, més experiències i més coses que em sorprendran. Nepal, espera'm que vinc!!!
Ya llevo 1 mes y 20 días en la India y no he parado de ver cosas sorprendentes y vivir experiencias inolvidables (y no he visto ni un 20%, así que tendré que volver, jeje). Me siento como dentro de una película. Eso si, India cansa mucho psicológicamente. Los conductores de ricksaws o vendedores que están encima tuyo todo el tiempo, la pobreza que ves por todas partes y el diario “regatear” por cualquier cosa que compres o por los hostels mismos. Es el pan de cada día. A esto hay que sumarle la suciedad por todas partes y gente haciendo sus necesidades (seamos claros, meando y a veces cagando) por cualquier lugar. Los olores....Aún así es un país fascinante.
En la India hay miles de dioses y todo está alrededor de la religión. Miles de templos y gente rezando por todas partes y a cualquier hora. Los Indios acostumbran a ser buena gente. Te sonríen, y como muchos de ellos hablan inglés, siempre empiezan una conversación. Las preguntas típicas son: de qué país eres? De que trabajas? Estas casado? Siempre las mismas. En cuanto a las vacas, como ya sabéis, son sagradas, y andan tranquilamente por cualquier lugar y nadie los dice nada. Incluso alguna de ellas entran a las tiendas.
Ya llevo muchos kilòmetres desde el 17 de febrero. En total 15.125km y 162 horas en avión, bus, minibus, tren, moto, camello y rickshaw. Eso sin contar las horas y kilòmetres a pie y esquivando las vacas, jeje. Pero sabéis que, es genial.
Es la hora de dejar este país tan increíble, lleno de colores, olores y gente amable (bueno, siempre hay algún que otro “capullo”) e ir hacia el Nepal. El final de una etapa significa el comienzo de otra y por lo tanto, más experiencias y más cosas que me sorprenderán. Nepal, espérame que vengo!!!
Miki Mahal
Miki Mahal
Qué pasada Varanasi!
ResponEliminaHe aprendido más de la India en este mes que en toda la vida.
Ahora vamos a Nepal !