dissabte, 10 d’abril del 2010

Final d'una etapa?...començament d'una altre/ Final de una etapa?...empezamos otra

Ja porto 1 mes i 20 dies per l'India i no he parat de veure coses sorprenents i viure experiències inoblidables (i no he vist ni un 20%, així que hauré de tornar). Em sento a dins d'una pel·lícula. Això si, Índia cansa molt psicològicament. Els conductors de ricksaws o venedors que estan a sobre teu tot el temps, la pobresa que veus per tot arreu i el diari “regatejar” per qualsevol cosa que compris o pels hostels mateixos. Es el pa de cada dia. A aixó se li suma la brutícia per tot arreu i gent fent les seves necessitats (siguem clars, pixant i a vegades cagant) per qualsevol lloc. Les olors....Tot i així és un país fascinant.
A l'India hi ha milers de deus i tot està al voltant de la religió. Milers de temples i gent resant arreu i a qualsevol hora. Els Indis acostumen a ser bona gent. Et somriuen, i com que molts d'ells parlen anglés, sempre comencen una conversació. Les preguntes típiques són: de quin país ets? De que treballes? Estas casat? Sempre les mateixes. En quan a les vaques, com ja sabeu, són sagrades, i caminen tranquil·lament per qualsevol lloc i ningú els diu res. Fins i tot alguna d'elles entren a les tendes.
Ja porto molts kilòmetres des del 17 de febrer. En total 15.125km i 162 hores en avió, bus, minibus, tren, moto, camell i rickshaw. Això sense comptar les hores i kilòmetres a peu i esquivant les vaques, jeje. Però sabeu que, és genial.
Es hora de deixar aquest país tan increïble, ple de colors, olors i gent amable (bueno, sempre hi ha algun que altre “capullo”) i anar cap al Nepal. El final d'una etapa significa el començament d'una altre i per tant, més experiències i més coses que em sorprendran. Nepal, espera'm que vinc!!!

Ya llevo 1 mes y 20 días en la India y no he parado de ver cosas sorprendentes y vivir experiencias inolvidables (y no he visto ni un 20%, así que tendré que volver, jeje). Me siento como dentro de una película. Eso si, India cansa mucho psicológicamente. Los conductores de ricksaws o vendedores que están encima tuyo todo el tiempo, la pobreza que ves por todas partes y el diario “regatear” por cualquier cosa que compres o por los hostels mismos. Es el pan de cada día. A esto hay que sumarle la suciedad por todas partes y gente haciendo sus necesidades (seamos claros, meando y a veces cagando) por cualquier lugar. Los olores....Aún así es un país fascinante.
En la India hay miles de dioses y todo está alrededor de la religión. Miles de templos y gente rezando por todas partes y a cualquier hora. Los Indios acostumbran a ser buena gente. Te sonríen, y como muchos de ellos hablan inglés, siempre empiezan una conversación. Las preguntas típicas son: de qué país eres? De que trabajas? Estas casado? Siempre las mismas. En cuanto a las vacas, como ya sabéis, son sagradas, y andan tranquilamente por cualquier lugar y nadie los dice nada. Incluso alguna de ellas entran a las tiendas.
Ya llevo muchos kilòmetres desde el 17 de febrero. En total 15.125km y 162 horas en avión, bus, minibus, tren, moto, camello y rickshaw. Eso sin contar las horas y kilòmetres a pie y esquivando las vacas, jeje. Pero sabéis que, es genial.
Es la hora de dejar este país tan increíble, lleno de colores, olores y gente amable (bueno, siempre hay algún que otro “capullo”) e ir hacia el Nepal. El final de una etapa significa el comienzo de otra y por lo tanto, más experiencias y más cosas que me sorprenderán. Nepal, espérame que vengo!!!

Miki Mahal

1 comentari:

  1. Qué pasada Varanasi!

    He aprendido más de la India en este mes que en toda la vida.
    Ahora vamos a Nepal !

    ResponElimina