Ja estic a Kathmandú, Nepal, però ha costat. Ha estat un viatge esgotador. Vaig agafar el tren a Varanasi a les 12 de la nit durant 6 hores per anar cap al Nepal. A les 6 del matí, arribem a Gorakhpur i ens toca viatjat 2 hores i mitja més en bus per arribar a la frontera amb Nepal. Per fi arribem i clar, aquí toca fer fer tots els tràmits fronterers. Això significa formularis de sortida i entrada, visat pel Nepal i pagament de 40 dòlars pel visat.
Sempre travessar una frontera per terra és bastant curiós. En aquest cas, tendes, agències de viatge, oficines de canvi de divises, molts camions i gent passant d'un costat a l'altre sense control. No s'ha d'oblidar que la frontera per Indis i Nepalesos està oberta.
Ja hem travessat la frontera amb rickshaw i ja estem al costat Nepalès. Ara toca negociar el bus cap a Kathmandú. En una agencia ens ensenyen una foto del bus que va a Kathmandú, no està mal i comprem el bitllet. Quina és la nostra sorpresa quan veiem el bus en realitat!! Un bus vell, destartalat i ple de gent. No ens queda altre opció que pujar i deixar les motxilles al sostre. Tenim sort i agafem un seient. Es una sort relativa ja que el seient està fet per Nepalesos i les cames em toquen amb el seient del davant. El bus es va omplint, no queden seients buits però cap problema, els Nepalesos es va apalancant al passadís. El passadís ja està ple de gent, però cap problema, en el sostre hi ha lloc. Fins i tot, van pujar dues cabres (vives) al sostre, jeje. Genial!!
Després de 10 hores en aquest bus, suant, caravana, sense lloc per les meves cames i patint per la meva motxilla que viatjava en el sostre amb 10 persones més i dues cabres, arribem a Kathmandú. 10 hores per fer 245 kilòmetres, no està mal, no? Però....m'encanten aquestes experiències, això si, quan ja he pres una bona dutxa, jeje. (Per cert, alguns van fer totes les 10h en bus drets, així que no em queixo més....jeje)
Ya estoy en Kathmandú, Nepal, pero ha costado. Ha sido un viaje agotador. Cogí el tren en Varanasi a las 12 de la noche durante 6 horas para ir hacia el Nepal. A las 6 de la mañana, llegamos a Gorakhpur y nos toca viajar 2 horas y media más en bus para llegar a la frontera en Nepal. Por fin llegamos y claro, aquí toca hacer todos los trámites fronterizos. Esto significa formularios de salida y entrada, visado para el Nepal y pago de 40 dólares por el visado.
Sempre travessar una frontera per terra és bastant curiós. En aquest cas, tendes, agències de viatge, oficines de canvi de divises, molts camions i gent passant d'un costat a l'altre sense control. No s'ha d'oblidar que la frontera per Indis i Nepalesos està oberta.
Ja hem travessat la frontera amb rickshaw i ja estem al costat Nepalès. Ara toca negociar el bus cap a Kathmandú. En una agencia ens ensenyen una foto del bus que va a Kathmandú, no està mal i comprem el bitllet. Quina és la nostra sorpresa quan veiem el bus en realitat!! Un bus vell, destartalat i ple de gent. No ens queda altre opció que pujar i deixar les motxilles al sostre. Tenim sort i agafem un seient. Es una sort relativa ja que el seient està fet per Nepalesos i les cames em toquen amb el seient del davant. El bus es va omplint, no queden seients buits però cap problema, els Nepalesos es va apalancant al passadís. El passadís ja està ple de gent, però cap problema, en el sostre hi ha lloc. Fins i tot, van pujar dues cabres (vives) al sostre, jeje. Genial!!
Després de 10 hores en aquest bus, suant, caravana, sense lloc per les meves cames i patint per la meva motxilla que viatjava en el sostre amb 10 persones més i dues cabres, arribem a Kathmandú. 10 hores per fer 245 kilòmetres, no està mal, no? Però....m'encanten aquestes experiències, això si, quan ja he pres una bona dutxa, jeje. (Per cert, alguns van fer totes les 10h en bus drets, així que no em queixo més....jeje)
Ya estoy en Kathmandú, Nepal, pero ha costado. Ha sido un viaje agotador. Cogí el tren en Varanasi a las 12 de la noche durante 6 horas para ir hacia el Nepal. A las 6 de la mañana, llegamos a Gorakhpur y nos toca viajar 2 horas y media más en bus para llegar a la frontera en Nepal. Por fin llegamos y claro, aquí toca hacer todos los trámites fronterizos. Esto significa formularios de salida y entrada, visado para el Nepal y pago de 40 dólares por el visado.
Siempre atravesar una frontera por tierra es bastante curioso. En este caso, tiendas, agencias de viaje, oficinas de cambio de divisas, muchos camiones y gente pasando de un lado al otro sin control. No se tiene que olvidar que la frontera para Indios y Nepalís está abierta.
Ya hemos atravesado la frontera con rickshaw y ya estamos en el lado Nepalí. Ahora toca negociar el bus hacia Kathmandú. En una agencia nos enseñan una foto del bus que va a Kathmandú, no está mal y compramos el billete. Cuál es nuestra sorpresa cuando vemos el bus en realidad!! Un bus viejo, destartalado y lleno de gente. No nos queda otro opción que subir y dejar las mochilas en el techo. Tenemos suerte y cogemos un asiento. Es una suerte relativa ya que el asiento está hecho para Nepalís y mis piernas tocan con el asiento del delante.
El bus se va llenando, no quedan asientos vacíos pero ningún problema, los Nepalís se van apalancando en el pasillo. El pasillo ya está lleno de gente, pero ningún problema, en el techo hay lugar. Incluso, subieron dos cabras (vivas) al techo, jeje. Genial!! Tras 10 horas en este bus, sudando, caravana, sin lugar para mis piernas y sufriendo por mi mochila que viajaba en el techo con 10 personas más y dos cabras, llegamos a Kathmandú. 10 horas para hacer 245 kilómetros, no está mal, no? Pero....me encantan estas experiencias, eso si, cuando ya he tomado una buena ducha, jeje. (Por cierto, algunos hicieron todas las 10h en el bus de pie, así que no me quejo más....jeje)
Miki Sherpa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada