Ho Chi Minh City, abans anomenada Saigon. Sembla una ciutat molt interessant on es pot observar molt bé la influència dels francesos, sobretot en el edificis. Nosaltres hem trobat un “hostel” en la zona de “motxileros”. Això significa bars, restaurants, tendes i clar, “motxileros”. Es una zona amb molt moviment. Per tot arreu de la ciutat i com passa per tot Vietnam, motos, motos i motos.
Visito els mercats i el barri xinés. Em perdo pels carrers. És una ciutat fàcil de veure i amb molta historia. Una de les nits, cansats de menjar Vietnamita, “baguetes” i “quesitos”, anem a menjar a un restaurant recomanat per la nostra bíblia “Lonely Planet”. La seva especialitat: bistecs de vedella...jeje..carn importada d'Austràlia. Un luxe que sol va durar 10 minuts però va valdre la pena. Per la nit, visita al bar del Sheraton ja que té una de les terrasses més altes d'Ho Chi Minh. Es clar, preus prohibitius de les copes així que una ulladeta a la ciutat de nit i cap a la vida terrestre altre vegada. Li vam posar una mica de “morro” però va funcionar.
Un dels dies em vaig anar a pelar. Si, ja ho sé, ja tocava. Entro tranquil·lament en una perruqueria. Era una perruqueria rara, amb molts colors i amb “perruqueres” vestides, podem dir, amb roba molt curta i arrapada. El primer que em diu el perruquer és que si a part de pelar-me vull un massatge...ahhh!!...ara ho entenc tot. Va entrar un altre client i se'n va anar cap a una habitació de la perruqueria. Servei complet, no? Jeje. Espero que l'especialitat del lloc sigui el massatge per que si s'han de guanyar la vida tallant el cabell....aquest tall me'l podia haver fet jo mateix!!!
Em quedo uns 5 dies aquí ja que necessito descansar. Per fi desfaig la maleta i dormo fins les tantes. Agafo forces per afrontar el meu pròxim destí: el delta del Mekong. Ja em queden pocs dies al Vietnam. Ens veiem!!
Ho Chi Minh City, antes denominada Saigón. Parece una ciudad muy interesante dónde se puede observar muy bien la influencia de los franceses, sobre todo en el edificios. Nosotros hemos encontrado un “hostel” en la zona de "mochileros”. Esto significa bares, restaurantes, tiendas y claro, “mochileros”. Es una zona con mucho movimiento. Por todas partes de la ciudad y como pasa por todo Vietnam, motos, motos y motos.
Visito els mercats i el barri xinés. Em perdo pels carrers. És una ciutat fàcil de veure i amb molta historia. Una de les nits, cansats de menjar Vietnamita, “baguetes” i “quesitos”, anem a menjar a un restaurant recomanat per la nostra bíblia “Lonely Planet”. La seva especialitat: bistecs de vedella...jeje..carn importada d'Austràlia. Un luxe que sol va durar 10 minuts però va valdre la pena. Per la nit, visita al bar del Sheraton ja que té una de les terrasses més altes d'Ho Chi Minh. Es clar, preus prohibitius de les copes així que una ulladeta a la ciutat de nit i cap a la vida terrestre altre vegada. Li vam posar una mica de “morro” però va funcionar.
Un dels dies em vaig anar a pelar. Si, ja ho sé, ja tocava. Entro tranquil·lament en una perruqueria. Era una perruqueria rara, amb molts colors i amb “perruqueres” vestides, podem dir, amb roba molt curta i arrapada. El primer que em diu el perruquer és que si a part de pelar-me vull un massatge...ahhh!!...ara ho entenc tot. Va entrar un altre client i se'n va anar cap a una habitació de la perruqueria. Servei complet, no? Jeje. Espero que l'especialitat del lloc sigui el massatge per que si s'han de guanyar la vida tallant el cabell....aquest tall me'l podia haver fet jo mateix!!!
Em quedo uns 5 dies aquí ja que necessito descansar. Per fi desfaig la maleta i dormo fins les tantes. Agafo forces per afrontar el meu pròxim destí: el delta del Mekong. Ja em queden pocs dies al Vietnam. Ens veiem!!
Ho Chi Minh City, antes denominada Saigón. Parece una ciudad muy interesante dónde se puede observar muy bien la influencia de los franceses, sobre todo en el edificios. Nosotros hemos encontrado un “hostel” en la zona de "mochileros”. Esto significa bares, restaurantes, tiendas y claro, “mochileros”. Es una zona con mucho movimiento. Por todas partes de la ciudad y como pasa por todo Vietnam, motos, motos y motos.
Visito los mercados y el barrio chino. Me pierdo por las calles. Es una ciudad fácil de ver y con mucha historia. Una de las noches, cansados de comer comida Vietnamita, “baguetes” y "quesitos”, vamos a comer a un restaurante recomendado por nuestra biblia “Lonely Planet”. Su especialidad: bistecs de ternera...jeje..carne importada de Australia. Un lujo que solo duró 10 minutos pero valió la pena. Por la noche, visita al bar del Sheraton ya que tiene una de las terrazas más altas de Ho Chi Minh. Pero por supuesto, precios prohibitivos de las copas así que una ojeada a la ciudad por la noche y de vuelta a la vida terrestre otra vez. Le pusimos un poco de "morro” pero funcionó.
Uno de los días me fui a pelar. Si, ya lo sé, ya tocaba. Entro tranquilamente en una peluqueria. Era una peluqueria rara, con muchos colores y con “peluqueras” vestidas, podriamos llamarlo, con ropa muy corta y ajustada. Lo primero que me dice el peluquero es que si aparte de pelarme quiero un masaje...ahhh!!...ahora lo entiendo todo. Entró otro cliente y se fue hacia una habitación de la peluqueria. Servicio completo, no? Jeje. Espero que la especialidad del lugar sea el masaje por que si se tienen que ganar la vida cortando el pelo....este corte me lo podía haber hecho yo mismo!!!
Me quedo unos 5 días aquí ya que necesito descansar. Por fin deshago la maleta y duermo hasta las tantas. Cojo fuerzas para afrontar mi próximo destino: el delta del Mekong. Ya me quedan pocos días en Vietnam. Nos vemos!!
Miki Mekong
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada