Com us he dit, la meva idea és no agafar cap avió en el meu viatge. És per això que si vull arribar a Indonèsia, haig de passar per Malàisia, concretament per l'illa de Penang, que és d'on surt un ferri cap a Indonèsia. A part d'això, ens han recomanat Penang per les seves platges. Es tracta d'una illa al nord-oest de Malàisia anomenada la “perla d'orient” on la majoria de gent és d'origen Xinès i això es nota en l'arquitectura i en els preus més cars, jeje.
Hem sortit a les 6h del matí de Koh Panghan i ara són les 10h de la nit. Molt llarg, molt llarg...Després de viatjar en diferents autobusos ens anem apropant a Georgetown, capital de Penang. Es de nit, clar, i sol veiem gratacels per tot arreu. Estem cansats i aquest no és el paisatge que ens imaginàvem en aquesta illa ja que això sembla Benidorm. El bus finalment ens deixa en una carrer amb uns quants “hostels”. No m'agrada arribar de nit als llocs ja que a vegades costa trobar un allotjament o et veus obligat a agafar el primer que trobes. Al final ho aconseguim, trobem una habitació que no està mal però clar, aquests no són els preus de Tailàndia. Sopem i anem a dormir que demà serà un altre dia.
Al matí següent tot canvia. La llum ens ensenya la ciutat des d'un altre perspectiva. Estem al centre de la ciutat, que és patrimoni de l'humanitat, i hi ha carrers amb cases de diferents colors amb porxos per tot arreu. També trobem, com no, temples xinesos, i temples indis. I per suposat, alguna que altre mesquita ja que no em d'oblidar que Malàisia és un país musulmà. Pels carrers, molt moviment de gent, mercats i tendes. La gent és simpàtica. Em comença a agradar aquesta ciutat.
Però bé, un cop vist el centre ja és hora d'anar a la platja, així que anem a un poble al costat del mar. Agafem el transport public per arribar-hi i quina és la sorpresa quan veig que en bus té Wifi, i gratis. Després me n'adono que Georgetown té Wifi gratis per tot arreu, encara que no funciona molt ràpidament. En quant a la platja la veritat és que no te res d'especial, fins i tot algunes parts estan una mica brutes. Està ple de gent fent “parasailing” (paracaigudes lligat a una barca), motos d'aigua, quads per la platja i fins i tot, gent muntant a cavall. Això sembla les rambles!! A més, al ser un país musulmà, les noies es banyen amb samarreta, pantalons llargs i amb mocador al cabell i, fins i tot, algunes d'elles amb el “burka”. Es algo surrealista per a mi veure aquestes noies fent “parasailing”, quads...per la platja totes tapades, sol ensenyant els ulls, algunes d'elles. Bueno, ho respecto però no ho comparteixo. Per sort, sol el cap de setmana la platja està plena de gent. La resta de dies no hi ha quasi ningú i les turistes aprofiten per posar-se en bikini. A part d'això, el nostre “hostel” es troba a uns 10 metres d'una mesquita així que ja us ho podeu imaginar. A les 5h hores del matí, em desperto cada dia amb la plegaria diària.
Ens quedem aquí relaxant-nos (després de les 5h del matí) esperant al Matt que arriba en uns dies. Malauradament, vaig oblidar-me el carnet de conduir a Granollers. Si en uns altres països no era important per llogar una moto, aquí sense el carnet no hi ha res a fer. I clar, volem veure l'illa ja que sembla molt interessant. La solució és l'autoestop i encara que ens va portar molt de temps a que ens recollissin, al final ho vam aconseguir. Un dia sencer per fer uns quants quilòmetres però ha valgut la pena. Si més no, vam veure un varà d'un metre i mig i uns quants monos.
Per fi arriba el Matt i anem a comprar el nostre bitllet de ferri cap a Indonèsia. Quina és la nostra sorpresa quan ens informen que el ferri fa un mes que ja no circula...merda...i ara que?? Clar, la solució més clara és agafar una avió, ups, ja no faré tot el trajecte per terra....ooohhhhh!!! Per sort, el vol d'un dia per l'altre en surt bastant bé de preu, menys mal, el meu pressupost comença a ressentir-se.
Como os he dicho, mi idea es no coger ningún avión en mi viaje. Es por eso que si quiero llegar a Indonesia, debo pasar por Malasia, concretamente por la isla de Penang, que es de dónde sale un ferry hacia Indonesia. Aparte de esto, nos han recomendado Penang por sus playas. Se trata de una isla al noroeste de Malasia denominada la "perla de oriente” dónde la mayoría de gente es de origen Chino y esto se nota en la arquitectura y en los precios más caros, jeje.
Hem sortit a les 6h del matí de Koh Panghan i ara són les 10h de la nit. Molt llarg, molt llarg...Després de viatjar en diferents autobusos ens anem apropant a Georgetown, capital de Penang. Es de nit, clar, i sol veiem gratacels per tot arreu. Estem cansats i aquest no és el paisatge que ens imaginàvem en aquesta illa ja que això sembla Benidorm. El bus finalment ens deixa en una carrer amb uns quants “hostels”. No m'agrada arribar de nit als llocs ja que a vegades costa trobar un allotjament o et veus obligat a agafar el primer que trobes. Al final ho aconseguim, trobem una habitació que no està mal però clar, aquests no són els preus de Tailàndia. Sopem i anem a dormir que demà serà un altre dia.
Al matí següent tot canvia. La llum ens ensenya la ciutat des d'un altre perspectiva. Estem al centre de la ciutat, que és patrimoni de l'humanitat, i hi ha carrers amb cases de diferents colors amb porxos per tot arreu. També trobem, com no, temples xinesos, i temples indis. I per suposat, alguna que altre mesquita ja que no em d'oblidar que Malàisia és un país musulmà. Pels carrers, molt moviment de gent, mercats i tendes. La gent és simpàtica. Em comença a agradar aquesta ciutat.
Però bé, un cop vist el centre ja és hora d'anar a la platja, així que anem a un poble al costat del mar. Agafem el transport public per arribar-hi i quina és la sorpresa quan veig que en bus té Wifi, i gratis. Després me n'adono que Georgetown té Wifi gratis per tot arreu, encara que no funciona molt ràpidament. En quant a la platja la veritat és que no te res d'especial, fins i tot algunes parts estan una mica brutes. Està ple de gent fent “parasailing” (paracaigudes lligat a una barca), motos d'aigua, quads per la platja i fins i tot, gent muntant a cavall. Això sembla les rambles!! A més, al ser un país musulmà, les noies es banyen amb samarreta, pantalons llargs i amb mocador al cabell i, fins i tot, algunes d'elles amb el “burka”. Es algo surrealista per a mi veure aquestes noies fent “parasailing”, quads...per la platja totes tapades, sol ensenyant els ulls, algunes d'elles. Bueno, ho respecto però no ho comparteixo. Per sort, sol el cap de setmana la platja està plena de gent. La resta de dies no hi ha quasi ningú i les turistes aprofiten per posar-se en bikini. A part d'això, el nostre “hostel” es troba a uns 10 metres d'una mesquita així que ja us ho podeu imaginar. A les 5h hores del matí, em desperto cada dia amb la plegaria diària.
Ens quedem aquí relaxant-nos (després de les 5h del matí) esperant al Matt que arriba en uns dies. Malauradament, vaig oblidar-me el carnet de conduir a Granollers. Si en uns altres països no era important per llogar una moto, aquí sense el carnet no hi ha res a fer. I clar, volem veure l'illa ja que sembla molt interessant. La solució és l'autoestop i encara que ens va portar molt de temps a que ens recollissin, al final ho vam aconseguir. Un dia sencer per fer uns quants quilòmetres però ha valgut la pena. Si més no, vam veure un varà d'un metre i mig i uns quants monos.
Per fi arriba el Matt i anem a comprar el nostre bitllet de ferri cap a Indonèsia. Quina és la nostra sorpresa quan ens informen que el ferri fa un mes que ja no circula...merda...i ara que?? Clar, la solució més clara és agafar una avió, ups, ja no faré tot el trajecte per terra....ooohhhhh!!! Per sort, el vol d'un dia per l'altre en surt bastant bé de preu, menys mal, el meu pressupost comença a ressentir-se.
Como os he dicho, mi idea es no coger ningún avión en mi viaje. Es por eso que si quiero llegar a Indonesia, debo pasar por Malasia, concretamente por la isla de Penang, que es de dónde sale un ferry hacia Indonesia. Aparte de esto, nos han recomendado Penang por sus playas. Se trata de una isla al noroeste de Malasia denominada la "perla de oriente” dónde la mayoría de gente es de origen Chino y esto se nota en la arquitectura y en los precios más caros, jeje.
Hemos salido a las 6h de la mañana de Koh Panghan y ahora son las 10h de la noche. Muy largo, muy largo...Tras viajar en diferentes autobuses nos vamos acercando a Georgetown, capital de Penang. Es por la noche, claro, y solo vemos rascacielos por todas partes. Estamos cansados y este no es el paisaje que nos imaginábamos en esta isla ya que esto parece Benidorm. El bus finalmente nos deja en una calle con unos cuántos “hostels”. No me gusta llegar por la noche a los lugares por que a veces cuesta encontrar un alojamiento o te ves obligado a coger el primero que encuentras. Al final lo conseguimos, encontramos una habitación que no está mal pero claro, estos no son los precios de Tailandia. Cenamos y vamos a dormir que mañana será otro día.
Por la mañana siguiente todo cambia. La luz nos enseña la ciudad desde otra perspectiva. Estamos en el centro de la ciudad, que es patrimonio de la humanidad, y hay calles con casas de diferentes colores con porches (no el coche) por todas partes. También encontramos, como no, templos chinos y templos indios. Y por supuesto, alguna que otra mezquita puesto que no tenemos que olvidar que Malasia es un país musulmán. Por las calles, mucho movimiento de gente, mercados y tiendas. La gente es simpática. Me empieza a gustar esta ciudad.
Pero bien, una vez visto el centro ya es hora de ir a la playa, así que vamos a un pueblo junto al mar. Cogemos el transporte publico para llegar y cual es la sorpresa cuando veo que en bus hay Wifi, y gratis. Después me doy cuenta que Georgetown tiene Wifi gratis por todas partes, aunque no funciona muy rápidamente. En en cuanto a la playa, la verdad es que no tiene nada de especial, incluso algunas partes están algo sucias. Está lleno de gente haciendo “parasailing” (paracaídas atado a una barca), motos de agua, quads por la playa e incluso, gente montando a caballo. Esto parece las ramblas!! Además, al ser un país musulmán, las chicas se bañan con camiseta, pantalones largos y con pañuelo en el pelo e, incluso, algunas de ellas con “el burka”. Es algo surrealista para mí ver estas chicas haciendo “parasailing”, quads...por la playa todas tapadas, solo enseñando los ojos, algunas de ellas. Bueno, lo respeto pero no lo comparto. Por suerte, solo el fin de semana la playa está llena de gente. El resto de días no hay casi nadie y las turistas aprovechan para ponerse el bikini. Aparte de esto, nuestro “hostel” se encuentra a unos 10 metros de una mezquita así que ya os lo podéis imaginar. A las 5h de la mañana me despierto cada día con la plegaría diaria.
Nos quedamos aquí relajándonos (después de las 5h de la mañana) esperando al Matt que llega en unos días. Desgraciadamente, me olvidé el carné de conducir en Granollers. Si en otros países no era importante para alquilar una moto, aquí sin el carné no hay nada a hacer. Y claro, queremos ver la isla ya que parece muy interesante. La solución es el autoestop y aunque nos llevó mucho rato a que nos recogieran, al final lo conseguimos. Un día entero para hacer unos cuántos kilómetros pero ha valido la pena. Al menos, vimos un varano de un metro y medio y unos cuantos monos.
Por fin llega el Matt y vamos a comprar nuestro billete de ferry hacia Indonesia. Cuál es nuestra sorpresa cuando nos informan que el ferry hace un mes que ya no circula...mierda...y ahora que?? Claro, la solución más clara es coger una avión, ups, ya no haré todo el trayecto por tierra....ooohhhhh!!! Por suerte, el vuelo de un día al el otro sale bastante bien de precio, menos mal por que mi presupuesto empieza a resentirse.
Miki Lumpur
Miki Lumpur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada