Ja estic a la “ciutat primavera” i avui si que és primavera: torno al “hostel” de sempre. Està net, la gent és simpàtica, hi ha una gran terrassa, un billar i una taula de ping pong. Ah, i hi ha un bar a sota mateix, de fet és el bar on em vaig trencar el dent, ups.
M'haig de quedar aquí per que em “reparin” el dent. Em queden dues visites, una per fer el motlle de la meva funda i una altre per posar-me la funda, es clar. Això fa que decideixi no moure'm de Kunming ja que en qualsevol moment em poden cridar. Aquest contratemps amb el dent ha fet que els meus plans a Xina s'hagin trastocat una mica. No he pogut fer tot el que volia fer però bueno, una altre vegada serà.
És temps d'acomiadaments. El Luis, l'altre català se'n va a Yangshuo, una part molt maca de Xina i el Matt, després de 4 mesos junts, ens separem. Ell se'n va a Filipines i jo cap al Vietnam. Però no patiu, hem quedat a Tailandia d'aquí a un més. La “full moon party” ens espera, ooooeeeee!!!
Al “hostel” estic tranquil·lament matant el temps, parlant amb l'un i amb l'altre i passant bastant temps a Internet. No hi ha gaire coses a veure a Kunming. Aprofito també per sol·licitar el meu visat de Vietnam que em costa ni més ni menys que 50$. No és barato, no!! Per sort, fa bon temps i aprofito per donar voltes per la ciutat encara que ja la tinc una mica vista. Ho sento, no hi gaire coses més que explicar...A veure si al Vietnam s'anima la cosa!!!
Ya estoy en "la ciudad primavera” y hoy si que es primavera: vuelvo al “hostel” de siempre. Está limpio, la gente es simpática, hay una gran terraza, un billar y una mesa de ping pong. Ah, y hay un bar debajo mismo, de hecho es el bar dónde me rompí el diente, ups!
M'haig de quedar aquí per que em “reparin” el dent. Em queden dues visites, una per fer el motlle de la meva funda i una altre per posar-me la funda, es clar. Això fa que decideixi no moure'm de Kunming ja que en qualsevol moment em poden cridar. Aquest contratemps amb el dent ha fet que els meus plans a Xina s'hagin trastocat una mica. No he pogut fer tot el que volia fer però bueno, una altre vegada serà.
És temps d'acomiadaments. El Luis, l'altre català se'n va a Yangshuo, una part molt maca de Xina i el Matt, després de 4 mesos junts, ens separem. Ell se'n va a Filipines i jo cap al Vietnam. Però no patiu, hem quedat a Tailandia d'aquí a un més. La “full moon party” ens espera, ooooeeeee!!!
Al “hostel” estic tranquil·lament matant el temps, parlant amb l'un i amb l'altre i passant bastant temps a Internet. No hi ha gaire coses a veure a Kunming. Aprofito també per sol·licitar el meu visat de Vietnam que em costa ni més ni menys que 50$. No és barato, no!! Per sort, fa bon temps i aprofito per donar voltes per la ciutat encara que ja la tinc una mica vista. Ho sento, no hi gaire coses més que explicar...A veure si al Vietnam s'anima la cosa!!!
Ya estoy en "la ciudad primavera” y hoy si que es primavera: vuelvo al “hostel” de siempre. Está limpio, la gente es simpática, hay una gran terraza, un billar y una mesa de ping pong. Ah, y hay un bar debajo mismo, de hecho es el bar dónde me rompí el diente, ups!
Me tengo que quedar aquí para que me “reparen” el diente. Me quedan dos visitas, una para hacer el molde de mi funda y otra para ponerme la funda, claro. Esto hace que decida no moverme de Kunming ya que en cualquier momento me pueden llamar. Este percance con el diente ha hecho que mis planes en China se hayan trastocado un poco. No he podido hacer todo lo que quería hacer pero bueno, otra vez será.
Es tiempo de despedidas. Luis, el otro catalán se va a Yangshuo, una parte muy bonita de China y el Matt, después de 4 meses juntos, finalmente nos separamos. Él se va a Filipinas y yo hacia el Vietnam. Pero no sufraís, hemos quedado en Tailandia en un mes. La "full moon party” nos espera, ooooeeee!!
En el “hostel” estoy tranquilamente matando el tiempo, hablando con uno y con otro y pasando bastante tiempo en Internet. No hay demasiadas cosas por ver en Kunming. Aprovecho también para solicitar mi visado de Vietnam que me cuesta nada menos que 50$. No es barato, no!! Por suerte, hace buen tiempo y aprovecho para dar vueltas por la ciudad aunque ya la tengo vista. Lo siento, no hay demasiadas cosas más que explicar...A ver si en el Vietnam se anima la cosa!!!
Miki Chang
Miki Chang
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada