Sempre intento provar de viatjar en tren a tots els països que vaig (sempre i quan en tinguin) i el Vietnam no és cap excepció. Agafo el tren nocturn per anar cap a Hanoi. Llitera i aire condicionat i vagó quasi buit. No està mal però prefereixo els trens xinesos.
Arribo a les 7h del matí a Hanoi i la primera missió és anar a buscar a una amiga que vaig fer al Nepal i que ara vol fer el Vietnam igual que jo. Així que cap a l'aeroport s'ha dit ja que sempre fa il·lusió que et vinguin a buscar, no? Que ràpid se m'ha acabat el xollo de viatjar sol, snif, snif.
Missió complerta. La meva amiga arriba a l'hora i com sempre i a cada ciutat ara toca buscar allotjament. Moltes motos per Hanoi, bé, moltísimes, no us ho podeu imaginar. També aquí a Hanoi passem de la fresqueta de Sapa al calor i la humitat...algo insuportable però que hauré de suportar. Ja sabeu, la vida d'un “motxilero” no és fàcil.
Encara que el barri on ens allotgem sembla molt interessant i Hanoi també, decidim que hem de moure'ns si volem veure bastant de Vietnam, així que decidim marxar al mateix dia següent cap a la destinació estrella del Vietnam...o això és el que diuen: la famosa Halong Bay.
Sol em dona temps de veure una part de Hanoi, de sopar al carrer, de passar calor i, inevitablement, de veure la vida nocturna de la ciutat. Vaig a dormir cap allà les 7h del matí i a les 8h ens venen a buscar per anar cap a Halong Bay. La informació de la ressaca en el pròxim capítol, jeje.
Siempre intento probar de viajar en tren en todos los países a los que voy (siempre y cuando tengan) y el Vietnam no es ninguna excepción. Cojo el tren nocturno para ir a Hanoi. Literas y aire acondicionado y vagón casi vacío. No está mal pero prefiero los trenes chinos. Llego a las 7h de la mañana en Hanoi y la primera misión es ir a buscar a una amiga que hice en el Nepal y que ahora quiere hacer el Vietnam igual que yo. Así que hacia el aeropuerto se ha dicho ya que siempre hace ilusión que te vengan a buscar, no? Que rápido se me ha acabado el chollo de viajar solo, snif, snif.
Arribo a les 7h del matí a Hanoi i la primera missió és anar a buscar a una amiga que vaig fer al Nepal i que ara vol fer el Vietnam igual que jo. Així que cap a l'aeroport s'ha dit ja que sempre fa il·lusió que et vinguin a buscar, no? Que ràpid se m'ha acabat el xollo de viatjar sol, snif, snif.
Missió complerta. La meva amiga arriba a l'hora i com sempre i a cada ciutat ara toca buscar allotjament. Moltes motos per Hanoi, bé, moltísimes, no us ho podeu imaginar. També aquí a Hanoi passem de la fresqueta de Sapa al calor i la humitat...algo insuportable però que hauré de suportar. Ja sabeu, la vida d'un “motxilero” no és fàcil.
Encara que el barri on ens allotgem sembla molt interessant i Hanoi també, decidim que hem de moure'ns si volem veure bastant de Vietnam, així que decidim marxar al mateix dia següent cap a la destinació estrella del Vietnam...o això és el que diuen: la famosa Halong Bay.
Sol em dona temps de veure una part de Hanoi, de sopar al carrer, de passar calor i, inevitablement, de veure la vida nocturna de la ciutat. Vaig a dormir cap allà les 7h del matí i a les 8h ens venen a buscar per anar cap a Halong Bay. La informació de la ressaca en el pròxim capítol, jeje.
Siempre intento probar de viajar en tren en todos los países a los que voy (siempre y cuando tengan) y el Vietnam no es ninguna excepción. Cojo el tren nocturno para ir a Hanoi. Literas y aire acondicionado y vagón casi vacío. No está mal pero prefiero los trenes chinos. Llego a las 7h de la mañana en Hanoi y la primera misión es ir a buscar a una amiga que hice en el Nepal y que ahora quiere hacer el Vietnam igual que yo. Así que hacia el aeropuerto se ha dicho ya que siempre hace ilusión que te vengan a buscar, no? Que rápido se me ha acabado el chollo de viajar solo, snif, snif.
Misión cumplida. Mi amiga llega a la hora prevista y como siempre y en cada ciudad ahora toca buscar alojamiento. Muchas motos por Hanoi, bueno, muchísimas, no os lo podéis imaginar. También aquí en Hanoi pasamos del fresquito de Sapa al calor y la humedad...algo insoportable pero que tendré soportar. Ya sabéis, la vida de un “mochilero” no es fácil.
Aunque el barrio dónde nos alojamos parece muy interesante y Hanoi también, decidimos que tenemos que movernos si queremos ver bastante del Vietnam, así que acordarmos marcharnos al mismo día siguiente hacia el destino estrella del Vietnam...o eso es lo que dicen: la famosa Halong Bay.
Solo me da tiempo de ver una parte de Hanoi, de cenar en la calle, de pasar calor e, inevitablemente, de ver la vida nocturna de la ciudad. Voy a dormir hacia las 7h de la mañana y a las 8h nos vienen a buscar para ir hacia Halong Bay. La información de la resaca en el próximo capítulo, jeje.
Miki Mekong
Miki Mekong
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada